08 de febrer de 2020
08.02.2020

«Polítics amb trastorn límit de personalitat? N'hi ha, n'hi ha...»

Entrevista a Álvaro Frías, doctor en Psicologia

08.02.2020 | 00:25
«Polítics amb trastorn límit de personalitat? N'hi ha, n'hi ha...»

Álvaro Frías acaba de publicar «Alteraciones de la identidad en personas con trastorno límite de la personalidad». Frías dona respostes a moltes preguntes que fins ara no en tenen, o no les tenen prou convincents

Hi ha persones que tenen Trastorn Límit de Personalitat i no ho saben?

Sens dubte. L'autodiagnòstic del TLP és molt, molt rar, a diferència de quan un creu que pateix depressió o altres coses. Si de cas, van al metge pensant que tenen un trastorn bipolar. Alguns el tenen, però la majoria dels que es defineixen com a bipolars, és molt probable que després siguin diagnosticats com a TLP.

Amb aquesta descripció i veient el panorama actual, potser hi ha algun polític amb TLP...

Les persones amb TLP en la població en general solen ser gent molt vehement i emotiva en l'exposició dels seus arguments, i molt absolutistes en la manera de plasmar-los i interpretar-los.

Em venen al cap uns quants exemples de polítics així, però millor no assenyalar.

(Riallada) N'hi ha, n'hi ha...

Quins símptomes ens han de posar alerta?

Primer hem de deixar clar que dues persones amb TLP poden ser ben diferents, és un diagnòstic molt heterogeni en les seves manifestacions. Ara bé, hi ha quatre grans grups de símptomes. Un és la impulsivitat, que es pot reflectir en grans tiberis, conductes agressives, autolesions, hipersexualitat, compres compulsives, etc.

Més símptomes.

Desregulació emocional. Viuen diferents estats emocionals com en una muntanya russa: la ràbia, tristor depressiva, punts d'alegria i eufòria. I no en qüestió de dies sinó de minuts, inclús de segons. Tot molt connectat a les circumstàncies ambientals.

Tercer grup de símptomes?

Són el motiu del llibre: les alteracions de la identitat. Sovint té a veure amb el buit existencial, la ferotge autocrítica, dificultat per connectar emocionalment amb un mateix, dificultat per tenir clara la pròpia identitat de gènere...

Ep! Això cada cop es dona més.

És probable que això sigui més prevalent ara que dècades enrere per raons de tipus cultural. Però normalment a la gent amb TLP no els preocupa gaire la seva identitat de gènere, encara que la seva visió d'això no sigui binària.

Els tres?

Tenen a veure amb els problemes personals. Estan connectats amb la desconfiança, la necessitat d'aprovació i d'afecte...

No ens passa a tots, variar de criteri segons el nostre estat emocional?

Evidentment les emocions condicionen els pensaments. Però la gent amb TLP ho experimenta amb més força, la diferència és de grau. Tots estem modulats per les emocions, però en la gent amb TLP, aquestes emocions tan divergents són absolutament extremes. Poden considerar algú la pitjor persona del món, i al cap de poc considerar-lo el seu millor amic i confident.

I contradictoris? No ho som també tots?

Altre cop la diferència és de grau. Tots som contradictoris, però les seves contradiccions són gairebé com una guerra civil. Ho explicaré amb un exemple: nosaltres podem ser del Barça i antimadridistes. Una persona amb TLP pot dur en la mateixa camisa l'escut del Barça i el del Madrid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook