Fa unes setmanes, en una de les entrevistes concedides pel Premi Nobel d'Economia Paul Krugman amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, Contra los zombis, aquest explicava les diferents preocupacions per al futur de la humanitat que hi havia en els temps de la guerra freda respecte als actuals. Als anys cinquanta i seixanta es pensava que seríem ràpidament aniquilats per una guerra nuclear a escala mundial. En canvi, avui dia es considera que la desaparició de la humanitat serà lenta. Bàsicament deguda a les conseqüències de la crisi climàtica i a les pandèmies de noves malalties. En una cosa coincideixen: acaben amb nosaltres.
Un parell de dies abans d'acabar el 2019, el xinès Dr. Li Wenliang va comunicar a les autoritats sanitàries de la ciutat de Wuhan que havia atès sis malalts amb dues coincidències: tenien un virus no identificat que els provocava una pneumònia i tots treballaven al mateix mercat d'aliments de la ciutat. El metge fou immediatament amonestat, se li exigí silenci i que es retractés per escrit del seu diagnòstic si no volia anar a la presó. Dijous passat el metge va morir. Una gran part dels 1.400 milions de xinesos havien seguit hora a hora l'evolució de la salut de qui ja és considerat un heroi popular. El malestar de la població contra el Govern per la seva actitud sistemàtica de desinformació al poble ha fet pensar en la possibilitat d'una revolta. Tot això ha passat en gairebé sis setmanes. L'evolució del virus, amb gairebé 700 morts, és a bastament coneguda.
El fet que avui m'interessa destacar és que hem entrat en una mena de caos informatiu amb notícies sobre l'assumpte que no sabem on tenen el seu origen i que arriben al públic via xarxes socials i també de mitjans convencionals que se'n fan ressò sense contrastar. Doble feinada: lluitar contra l'epidèmia i també contra l'infodèmia. Aquest darrer concepte fa referència a la sobrecàrrega brutal d'informacions reals i falses dels nostres temps i que no hi ha forma ni coneixement per discriminar amb certa rapidesa. Sobre el coronavirus actual s'han divulgat informacions de tota mena: és causat per una sopa, era una investigació mèdica de la Fundació Bill Gates que va quedar fora de control en un laboratori o que per evitar la infecció has d'olorar pólvora a tota hora o beure un litre d'oli de sèsam al dia.
I evidentment fan forat al màxim les tesis conspiratives. Per exemple, que el virus està intencionadament provocat per disminuir la població mundial. El tema de les conspiracions sempre l'he seguit amb curiositat. Abans era el boca a boca o algun ximple que ho publicava. Ara amb penjar-ho a internet n'hi ha prou. Quan vaig començar a dedicar-me al periodisme, els més veterans del diari em derivaven personatges que sovint apareixien a la redacció amb tota mena de teories. Així vaig conèixer gent de l'Escala o de Roses que afirmaven que havien vist un OVNI i descrivien els seus ocupants. També un veí de Pals que sospitava que a les instal·lacions de Radio Liberty hi tenien empresonat un destacat nazi i ho argumentava moltíssim.
Quan vaig anar a treballar a la televisió em vaig trobar amb el mateix. Em tocaven a mi els assumptes «especials». Això ja era a l'engròs comparat amb Girona. Per exemple, un asturià que pretenia sortir al programa de Paco Lobatón sobre persones desaparegudes ¿Quién sabe dónde? afirmant que el president francès Jacques Chirac era en realitat un tiet seu d'un poble proper a Avilés. Un nen de la guerra portat a França per ser adoptat. Vam trucar a l'ambaixada, on ens comunicaren que el president de la República n'havia estat informat i que ho considerava una broma. Un altre cop un alt càrrec del govern em va enviar un personatge que pretenia fer un documental amb la tesi que no es trauria mai a Franco del Valle de los Caídos perquè senzillament ja no hi era. Ja ho veuen. No entro en els detalls de la rocambolesca trajectòria del cadàver. Sobre els orígens veritables del descobridor Colom (em van arribar a dir que podia ser fill d'un bisbe de Girona) o la falsa arribada de l'home a la Lluna tenia una visita al trimestre, com a mínim. Els vaig atendre sempre amb correcció i curiositat. Alguns tornaven després de demanar noves cites amb insistència. Fins i tot agafaven confiança. Com la confidència que a cau d'orella em va fer un expert en extraterrestres que suposadament viuen amagats entre nosaltres:
- George Bush es un extraterrestre!
- Bush padre o Bush hijo?- vaig preguntar.
- Bush hijo. El padre no. Es una persona seria.
