14 de febrer de 2020
14.02.2020

Xulio Ricardo Trigo: «El feixisme no ha desaparegut de les nostres vides»

Xulio Ricardo Trigo presenta el dia 28 «La noia de resistència» a la Llibreria 22 de Girona · La novel·la enllaça la història de la Meritxell als anys 90 amb la de l'Anne-Marie i l'Armand al París ocupat pels nazis l'any 1944

14.02.2020 | 00:14
Xulio Ricardo Trigo: «El feixisme no ha desaparegut de les nostres vides»

Una altra novel·la sobre refugiats?

La idea sorgeix el 1980, quan vaig conèixer Montserrat Roig, de fet, la novel·la és un homenatge a ella. Per ella vaig prendre consciència de l'enorme interès del tema dels catalans als camps nazis. A més, sempre m'han interessat les vides dels qui lluiten contra qualsevol mena d'opressió.

D'aquests n'hi va haver força, aquells anys.

Els anys que van des de la nostra guerra civil fins a la caiguda d'Alemanya, estan plenes d'històries. Històries de lluitadors, de gent que s'ho juga tot.

I a vostè li interessen.

El detonant va ser la visita al camp de concentració de Vernet d'Ariège, al Pirineu, per on van passar molts catalans. D'aquí surt el protagonista del llibre, i acaba a París lluitant contra els nazis.

Un home que podria ser molts.

M'agraden les vides petites, de les que no s'ocupen els historiadors. Petites, només en aparença.

D'això també en sabia molt la Montserrat Roig, a qui esmentava a l'inici.

Els seus estudis són més necessaris que mai, i en canvi està cada vegada més oblidada. Va fer una enorme feina com estudiosa d'aquesta època.

Època convulsa i tràgica, no?

El llibre també és un tribut als lluitadors, que d'això els últims temps en sabem molt. Als que no es conformen, als que persegueixen la llibertat.

Vol dir que encara en queda algun?

(Riu) N'hi ha que ho intenten.

A la guerra encara hi ha temps per a l'amor?

És clar, és una de les nostres pulsions essencials.

Tenen importància les arrels?

Per mi la identitat és important. Vaig venir als quatre anys de Galícia als Països Catalans, i sempre tinc presents aquells orígens.

És gallec o català?

Jo em sento català. Mantinc contacte amb els meus orígens, però cada cop és més petit, els meus avis ja van morir.

El poso en una altra dicotomia: és escriptor o fotògraf?

He, he. Sap què passa? Per escriure, faig moltes fotografies perquè això m'ajuda a reconèixer els escenaris de la novel·la, a treballar millor els ambients. No sé si puc deslligar una cosa de l'altra.

Com es lluita contra el feixisme?

De moltes maneres. A la novel·la atempten contra una caserna de l'exèrcit alemany. Però també s'hi lluita amb les actituds, amb la manera de fer les coses... hi ha molts mètodes.

Fem servir avui massa alegrement la paraula «feixisme»?

És possible. És que estem en temps una mica extrems, i en temps extrems es fan servir qualificatius extrems. És evident que el feixisme està molt viu en alguns estaments, però aquesta paraula es fa servir molt, potser s'hauria de ser més curós. Ara bé, està clar que no és una cosa que hagi desaparegut de les nostres vides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook