24 de febrer de 2020
24.02.2020

Turisme a debat

23.02.2020 | 23:32
La platja de Cadaqués, plena de turistes i locals, l'agost passat.

Fa uns dies es va celebrar a Girona el primer dels cinc debats que ha organitzat la Taula Gironina de Turisme amb la sana intenció d'impulsar un nou pla estratègic comú de tot el sector turístic pels propers anys. En sessions que a partir d'ara tindran continuïtat a Roses, Olot i Platja d'Aro per acabar, finalment, el 28 de maig a Lloret de Mar, s'aniran desgranant reflexions entorn els problemes que arrossega aquest sector, unes dificultats que en els darrers temps s'han agreujat per culpa de la desídia dels responsables polítics però també per pressions i ambicions desmesurades dels depredadors del territori en una conjunció perfecta per ensorrar la gallina dels ous d'or.

Benvinguts siguin els debats i les reflexions que assenyalin camins per recórrer en el futur desenvolupament del territori però tanmateix la disputa no és pas nova. Si exceptuem la Conferència que va començar la Generalitat Republicana l'any 1935 però inacabada per l'esclat de la Guerra Civil, cal esmentar les sessions que sota l'impuls de la revista Presència es van celebrar el 1976 i també les jornades que 28 anys després va organitzar el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya sobre territori, paisatge, mobilitat, infraestructures i model turístic. A aquest ventall de temes s'hi ha afegit ara la necessitat d'introduir-hi la cultura ja que, en paraules de la professora de la UdG Dolors Vidal, més enllà del mot «economia» caldria també compartir els coneixements culturals que abunden en aquesta franja del territori. Efectivament, el crític Daniel Giralt-Miracle també va esmentar-ho en una ocasió: «No podem parlar de Tossa – va dir– sense que ens vingui a la memòria Rafael Benet o Marc Chagall, ni referir-nos a Palafrugell sense esmentar Josep Pla, Modest Cuixart o Carles Sentís, ni mencionar Cadaqués sense fer referència a Salvador Dalí, els Pichot, Marcel Duchamp o Joan Josep Tharrats, com tampoc no podem dissociar Llançà de Josep Palau i Fabre, Torroella de Montgrí d' Anselm Viola o Sant Feliu de Guíxols de Juli Garreta, a banda que també Víctor Català, Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra, Eugeni d'Ors, Joaquim Ruyra, Joan Maragall, Carles Fages de Climent, Agustí Calvet Gaziel i Prudenci Bertrana varen reflectir d'una manera o una altra aquests paratges a les seves novel·les, poemes o articles periodístics».

A les jornades que vindran es parlarà de Turisme i Medi Ambient, de Turisme i Arquitectura i, lògicament, de Turisme i Economia, per tancar el cicle a Lloret de Mar amb els Reptes de Futur. Tot un ventall de temes atractius però que segurament quan hagin passat pel sedàs de l'administració quedaran, com fins ara, en un document de bones intencions. En aquest sentit, la ciutat de Girona en pot ser una mostra dels encerts i les desgràcies. S'han fet polítiques que han possibilitat que ara sigui coneguda arreu del món com un potent atractiu turístic però tot i que l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha denunciat la «turismofòbia», el cert és que ella mateixa ha decidit que el visitant humil i de tercera edat que arriba en autocar hagi de caminar dos quilòmetres per besar el cul de la lleona i, per tant, opti per no tornar mai més a la ciutat. Per altra banda, la proliferació de pisos turístics està causant molèsties i canvis evidents en el Barri Vell, d'on són expulsats veïns de tota la vida a causa de l'especulació que s'hi genera gràcies a un negoci immobiliari sovint opac i de fiscalitat zero. L'escriptor David Foster Wallace, en el seu reportatge Contempleu el llamàntol, parla del fenomen amb aquesta descripció: «Com a turista et converteixes en un ésser econòmicament significatiu però existencialment detestable, un insecte posat sobre una cosa morta». Potser seria convenient tenir-ho present en algun dels debats programats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit