27 de febrer de 2020
27.02.2020
Antoni Bolinches. Psicòleg expert en sexualitat

«La dona guapa, intel·ligent i madura té difícil trobar homes»

27.02.2020 | 00:15
«La dona guapa, intel·ligent i madura té difícil trobar homes»

Antoni Bolinches publica «El síndrome de las supermujeres», on defensa la tesi que les dones d'èxit paguen amb solitud amorosa les seves fites socials, culturals i professionals, al contrari que els homes que han aconseguit una preeminència semblant


Té les meves companyes de redacció ben mosquejades: ara no saben si fer-se les tontes per triomfar en l'amor.

(Riallada) Ha resumit molt bé el sotrac que provoca el llibre. Recullo una mostra de dones a qui els costa trobar homes.

Qui és la superdona?

És una dona entre 40 i 60 anys, guapa, intel·ligent i madura, té formació, està ben situada professionalment... I a conseqüència de tot això, té dificultats per trobar homes adequats.

Per què?

Perquè la dona es continua enamorant admirativament, i com més admirable és ella, més difícil li és trobar homes admirables. Però és que a més, l'home prefereix ser l'admirat i no l'admirador, i opta per relacions més còmodes, prefereix ser admirat que estar a un nivell més simètric.

Doncs ho tenen cru, aquestes dones.

És un problema cada cop més freqüent, des que fa tres generacions la dona ha anat conquerint més autonomia.

La solució, com li deia al principi, és que la dona es faci la tonta?

Ha, ha, no, això ho diuen moltes feministes radicals. La solució que proposo jo és que homes i dones utilitzem la intel·ligència constructiva. Que la intel·ligència d'un afavoreixi el benestar de l'altre. Si jo no et faig sentir bé amb la meva intel·ligència, no és bo ni per a mi ni per a tu. Un ha d'estar amb l'altre sense deixar de ser ell mateix. El matrimoni ideal és casar-se amb l'altre sense divorciar-se d'un mateix.

Ha esmentat el feminisme radical. Creu que perjudica les dones?

Doncs sí. El feminisme radical és reactiu, pretén reconstruir en clau femenina el que ha sigut el masclisme radical. Si no ha estat bé que durant mig milió d'anys la dona hagi estat subordinada, tampoc seria bo per a ningú, que caiguéssim a l'altra banda i que el subordinat i menyspreat fos l'home. Plantejo la conciliació emocional de les persones madures.

Homes i dones, tots alhora?

Sap què li passa a un home amb el perfil de la superdona però en masculí?

Que les dones se'l rifen?

Això mateix, se li acumula la feina, li sobren dones. Perquè la dona ja els vol, els tios admirables. I a sobre, té l'avantatge de l'edat, perquè la dona accepta homes d'una generació més gran.

Els homes les preferim joves?

Per dir-ho de manera crua: si podem triar, sí. Tanmateix una diferència d'edat molt gran és un factor de risc, perquè la dona es pot enamorar d'un més jove. Però ningú pot garantir que un amor durarà tota la vida, així que si l'home és prou madur, gestionarà bé aquesta eventualitat. L'avantatge dels homes és que quan tenen entre 40 i 60 anys els volen les dones d'una generació anterior. Més enllà ja no, una dona de 60 ja no vol un home de 75.

M'agrada saber que estic dins de la franja bona.

He, he, quina edat té?

Cinquanta-sis.

Perfecte, té al seu abast les dones que vulgui entre 40 i 50 anys...en funció dels valors i virtuts que tingui vostè. Té parella, actualment?

Sí, però no es preocupi, que no ens llegirà. Continuï, que m'interessa...

(Riallada).

Les dones desconfien dels homes?

Les dones desconfien massa dels homes en general i poc en particular. S'equivoquen. Haurien de confiar en general i desconfiar en particular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit