Sembla que la ciutat de Barcelona s'ha agafat seriosament la qüestió de la contaminació atmosfèrica amb una progressiva pacificació del trànsit. La iniciativa «Obrim carrers», que consisteix a tancar completament vies troncals durant un cap de setmana que ja s'ha experimentat a la Via Laietana i Gran de Gràcia, sembla que no ha generat el caos que alguns vaticinaven i, per tant, en els dies a venir s'aniran afegint noves propostes de talls de circulació per tal que la ciutadania pugui gaudir durant un parell de dies d'uns espais habitualment impensables de trepitjar sense anar a cavall d'un vehicle.
Suposo que la decisió de l'alcaldessa Ada Colau ha vingut a remolc d'una presa de conscienciació ciutadana i no pas pels talls postsentència i menys pel reiterat bloqueig a la Meridiana, que ja ha estat denunciat però sense èxit. En aquest sentit, a Girona també tenim les restriccions de trànsit en una de les vies principals d'entrada i sortida de la ciutat com és el carrer Barcelona, però aquestes no són per una voluntat de preservar el medi ambient foragitant els vehicles de combustió, sinó que obeeix una increïble passivitat de les autoritats en permetre que uns quants brètols perjudiquin milers de ciutadans sense que els Mossos, la Fiscalia i menys l'Ajuntament facin res per aturar-ho.
En qualsevol cas, és simptomàtic que Girona, capdavantera en tantes coses, vagi a remolc del Cap i Casal en moltes d'altres. En aquest cas de la reducció de la sinistralitat, Barcelona vol convertir-se en una slow city, una urbs molt més amable amb els vianants i, amb aquest objectiu, pretén que a la majoria dels seus carrers no es pugui superar els 30 quilòmetres per hora, de tal manera que passi del 52,3% que ja tenen aquesta limitació al 75% en un termini de dos anys. Amb aquest objectiu, des d'ahir mateix s'ha establert aquest límit de velocitat a noves vies de la xarxa, una mesura que sumarà 112 quilòmetres més de carrers pacificats arribant així al 68% del total. Girona podria ser perfectament una slow city modèlica però per aconseguir-ho caldria una voluntat política que ara com ara no es veu per enlloc. Recordo, per exemple, que es va anunciar ja fa més d'un any que el carrer del Carme es convertiria en una via de circulació on no es podrien superar els 30 quilòmetres per hora. Només calia canviar els senyals i, potser, afegir-hi alguns impediments per forçar la reducció de la velocitat, però no només no s'ha fet res sinó que es van eliminar uns ressalts per afavorir que els vehicles poguessin agafar més velocitat. Conseqüència: ensurts i alguns accidents en què sempre surt perdent el sofert vianant.
Qui ens ho havia de dir, però una futura llei estatal, l'anunciada del canvi climàtic, potser afavorirà la transició que necessita Girona, ja que en superar els 50.000 habitants quedarà automàticament inclosa a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i, per tant, amb l'obligació d'establir restriccions mediambientals.
La regidora de Mobilitat i Via Pública, Marta Sureda, ha anunciat que ben aviat Girona comptarà amb una ordenança que regularà l'ús dels patinets elèctrics, bicicletes i d'altres artefactes rodats amb normes clares i entenedores per a l'usuari. La nova ordenança municipal va en la bona direcció però em temo que no s'aprofiti l'avinentesa per entrar a fons en les qüestions de pacificació dels nostres carrers, l'ampliació de zones 30 i la preparació amb visió de futur de la inclusió de Girona als paràmetres ZBE de la nova llei en curs. El que sembla evident és que si hi ha voluntat de fer alguna cosa per abaixar els fums urbans, no n'hi haurà prou amb el projecte de convertir la plaça Catalunya en una zona de vianants. Estarà molt bé, és clar, però si s'arriba a fer, cosa que dubto, serà totalment insuficient.
