«Memòria vintage»? S'està fent vell, Pagès...

Sí, està clar, perquè això no ho pots fer als 20. Arriba un moment que ets història, has vist coses que van passar quan gent que coneixes no havia nascut. Pots explicar l'atemptat de Carrero, l'arribada de González al poder... Davant d'això pots agafar una depressió perquè ets vell o aprofitar-ho i escriure un llibre.

És conscient que, com va escriure Gil de Biedma, no tornarà a ser jove?

Ja fa temps, d'això ja n'ets conscient als 30. El problema són els 40, perquè als 50 ja no et queixes. Els 50 són la millor dècada: ni estàs acabat ni tens ja la tonteria.

Què troba a faltar d'aquells anys?

El silenci. En el sentit que arribaves a la teva habitació i s'havia acabat, com a molt, tenies la ràdio -que era molt dolenta- o un disc que et sabies de memòria. Ni mòbils ni internet. I al tren no senties ni reggaeton ni algú que tallava amb la parella entre Barcelona i Sant Celoni.

No li perdono que faci sortir la Victoria Abril i no la Victoria Vera. Per favor!

Ha d'anar a l'entrada «Destape», allà hi ha la Vera, la Nadiuska, Susana Estrada... Això, a l'adolescència, marca.

Hem anat enrere en llibertats?

En molts aspectes, sí. Ara has de vigilar molt el que dius, la gent s'ofèn de seguida, no se suporta la discrepància... A partir del 78 la llibertat es va obrint, i a partir d'Aznar es va tancant. I això empalma amb el políticament correcte i amb la crisi, que ens fa més conservadors perquè no tenim diners.

Quins temps, aquells que podia dir-li «guapa» a una senyoreta sense ser acusat de vagi a saber què.

Hi ha l'entrada «galanteria», que s'ha girat com un mitjó. Fa pocs anys, en un bufet, una senyora em va renyar dient-me que abans d'anar a agafar el meu menjar havia d'agafar el de la meva dona. Ara, si ajudes una senyora que porta una maleta, també et renyen. Avui et poden renyar pel contrari del que et renyaven fa tot just quinze anys. Hi ha gent que es moriria abans de permetre que l'ajudis.

La solució és simular que no veus la senyora en dificultats?

De solució no n'hi ha cap. No en proposo, em limito a descriure situacions.

La seva mirada és nostàlgica?

No gens, perquè en alguns aspectes érem força desgraciats. Els pares eren poc respectuosos, a la feina et tractaven malament, a l'escola t'agredien... Però sense xarxes i mòbils hi havia més llibertat.

I els gintònics amb got de tub, com ha de ser.

Exacte, un fa les coses com les ha fet tota la vida i la gent se'n riu a la cara. Hem de comprar gots nous perquè la gent no se'n rigui.

Queda algú d'aquella època que no asseguri haver corregut davant dels grisos?

(Riu) A mi ja em van tocar els marrons, que eren els mateixos grisos que s'havien canviat de roba, o sigui que pegaven igual. Després vam rebre els Mossos amb els braços oberts perquè eren els nostres, i hem descobert que també peguen fort.

Perquè al llibre no hi ha en Franco i sí el franquisme?

Perquè el franquisme va durar molt més. De fet, AP era franquisme, hi havia ministres d'en Franco. El franquisme sociològic, com a manera d'entendre el món, va durar més que en Franco.

Dura encara?

Quan sento en Casado dir que a banda del coronavirus hauríem d'atacar el virus de l'independentisme... Al llibre surt La Clave, on persones oposades ideològicament discutien amb un respecte absolut, argumentant en lloc d'inventant. Ara no hi ha cap programa on algú pugui parlar deu minuts sense ser interromput.

Em fa sentir malament. Mentre vostè veia La Clave jo veia La ClaveLos payasos de la tele

Jo també vaig patir els pallassos. Un els recorda i pensa: déu-n'hi-do, encara hem sortit prou bé. Et tractaven com si fossis borderline. L'avantatge és que, com que feien programes dolents, sortíem al carrer. Ara fan programes bons i els nens estan tot el cap de setmana al sofà. Després el dilluns a classe no els aguanta ningú. Potser si el cap de setmana es desfoguessin tirant-se quatre pedres, després es podria fer classe (riu).

El sexe era millor llavors o ara?

Quin sexe?