Abdelaziz Boumaftah és el propietari de La Xerrada, un gastrobar de Girona que va obrir les portes el passat dia de Sant Valentí i que, com el seu nom indica, pretén que, a més de menjar, s'hi parli. Per això els seus plats duen noms com Les Tafaneres, El Murmuri, La discussió o Paraules de la Brasa.
La gent ja no xerra mentre menja?
La veritat és que la gent està cada vegada més entretinguda. Es distreu amb el telèfon o amb altres coses, en lloc d'establir converses amb altra gent. Però encara queden locals que són com un punt de trobada, on la gent va a veure qui troba, per xerrar una miqueta. El que volem aquí és fomentar això, aquest trobar-se casualment i establir relacions.
I això com es fomenta? Prohibint els mòbils?
Fent que hi hagi locals destinats a això, que la gent pugui fer petar la xerrada mentre menja o fa unes tapes, que no estigui tan pendent d'altres coses.
Al Marroc, on va néixer vostè, encara es deu parlar molt, a taula.
Moltíssim. Allà els bars i restaurants són punts de trobada, quan busques algú -un mecànic, un metge- ja saps on va a fer el cafè.
Els telèfons mòbils ens estan tornant asocials?
Una mica sí, perquè la gent viu més en les xarxes socials que en el dia a dia. No parla amb el carnisser que l'atén, o amb la dependenta de la botiga, la gent està físicament en un lloc, però mentalment no hi és. L'objectiu d'aquest restaurant és aconseguir que les xarxes socials hi quedin una mica apartades i enraonar.
De què serveix enraonar mentre estàs menjant?
He, he. La pregunta hauria de ser de què serveix estar menjant i mirant el mòbil. El d'enraonar és un costum que s'ha anat perdent i amb això, les sobretaules o l'aperitiu.
Potser la taula de negociació de què tant es parla seria més profitosa si inclogués menjar i beure?
No seria mala idea. Aquest tipus de debat en un sopar seria diferent. Els que hi participen no mirarien tant els papers que porten preparats i serien més persones.
En un àpat és tan important el que menges com la companyia?
La companyia és molt important. Si estàs amb algú que aprecies o estimes, estàs més relaxat i tot flueix millor. A vegades no diem el que pensem, per por que l'altre s'ho agafi malament o se'n rigui, i en el transcurs d'un àpat aquestes pors es perden.
Com ha acabat de restaurador?
M'hi ha portat la vida. Havia fet de comercial de diversos productes, fins que fa set anys vaig entrar al món hoteler. M'agradava molt l'atenció al client. Quan vaig tenir una mica d'experiència, vaig decidir obrir un local on poder fer el que realment m'agrada.
Veig a la carta olives, albergínies, oli d'oliva... El Mediterrani, molt present.
Tenim cuina totalment mediterrània. I la carn és de per aquí, a la zona, igual que els peixos i fins i tot els arrossos. Les tapes que tenim són més del nord que del sud, i a poc a poc anirem incorporant cosetes... d'autor. Un sempre ha de mirar de posar-hi el seu segell, però tenint en compte que en la cuina els elements són els que són.
Què és per vostè el Mediterrani?
Tot el que sigui d'aquí. El que no ho és, són els burgers o els frankfurts. Mirem de no treballar gaire el producte que a tothom agrada... i també desagrada: em refereixo al menjar ràpid i còmode, que atipa però no és tan saludable.
Som semblants els mediterranis?
No crec en un caràcter mediterrani homogeni. Però la cuina que s'hi fa és molt semblant, i és la millor del món.
