Kozama acaba de treure disc, «Neon Candle», i actua aquest dissabte a Platea, a Girona, dins del Black Music Festival. Kozama és la banda Hora de Joglar, renovada i amb alguns membres nous, com és el cas de Núria Fossas i Daniel Serrabona.

Què fan tan pàl·lids al Black Music Festival?

Intentem fer una mica el negre (riuen). De fet, va ser després de finalitzar l'etapa d'Hora de Joglar, que nosaltres encara no hi érem, i com que una [Núria] ja cantava en una big band i l'altre [Daniel] venia de Londres i la seva música era urbana i suburbial, tot ha anat cap a la música negra.

El color de la pell no té res a veure amb la música?

No, en absolut.

L'Hora de Joglar va pensar que renovar-se o morir?

És que amb la renovació del grup vam haver de canviar el nom, perquè s'identificava amb la música que fèiem. Ja no era Hora de Joglar.

El salt d'un tipus de música a l'altre és important.

Sí, però no va ser un canvi volgut, va ser trobar el nostre propi ritme. Anàvem explorant i fent coses sense saber on volíem arribar, i va acabar sortint aquest tipus de música.

La música ha de significar festa?

Hem incorporat part electrònica, que té aquest so de festa. Però alhora les lletres són profundes, parlen dels problemes del dia a dia. Representem la veu de gent que no en té. És una barreja, és música que enganxa però que parla dels problemes de la gent a tot el món. Però això el disc té estils de tot el món.

Espero que el nom Kozama no vingui de la Xina, com el coronavirus.

No, no. Ho pot semblar, però no, són mals temps per posar noms xinesos (riuen). De fet, el nom ve d'una expressió col·loquial anglesa, que més o menys vol dir «perquè jo soc...»

Tot i no tenir nom xinès, els fa por l'epidèmia?

El que ens fa por és que s'acabin suspenent bolos que ja tenim contractats. Per la resta, si ha d'arribar, que arribi, encara ho veiem una mica lluny.

Els veig molt tranquils, sí.

Sí, almenys fins que no estigui malalt algú proper...

Interpreto que no han anat a buidar supermercats, per tant.

De moment, no.

Els concerts haurien de ser a porta tancada, igual que els partits de futbol?

No, home, la música es fa perquè el públic disfruti i balli, si no, la faríem al local d'assaig. Fa dies que preparem el concert de dissabte, tenim un directe molt guapo, si no tenim ningú que el vingui a veure...

Vostès no són garrotxins, però el grup, sí. Ser de la Garrotxa marca?

He, he, la gent de la Garrotxa és especial, són garrotxins. És gent molt acollidora, molt amables, ens han acceptat amb els braços oberts. Ens cuiden molt. [Daniel:] A Londres ningú cuida ningú, la gent és individualista, venir aquí és un canvi de vida, la gent té el cor molt obert.