No hi ha dubte que un dels millors museus que expliquen l'evolució del cinema, des de les primeres imatges d'ombres xineses fins als darrers moviments de càmera de les grans produccions de Hollywood, passant per la llanterna màgica, l'invent de la fotografia o les primeres escenes rodades pels germans Lumière, és el de Girona, a través de la col·lecció Tomàs Mallol.

Però més enllà de l'excel·lència d'una col·lecció única, el Museu del Cinema de Girona, que dirigeix amb criteri i solvència Jordi Pons, sol organitzar anualment exposicions temàtiques relacionades amb el contingut que li és propi, és a dir, el Setè Art. Se n'han fet sobre revistes americanes dedicades al cinema, però també sobre cartellisme, fotografia, records i vivències. Ara n'hi ha una que el seu títol ja ho diu tot: Ooooh!, perquè reflecteix la meravella del fons de l'òptic barceloní Francesc Dalmau, una mostra de peces inèdites del fons del mateix Museu amb la participació de diferents arxius i col·leccions catalans (MUHBA, RACAB, AHCB, Fundació Rocamora) que convida el visitant a descobrir l'univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX.

En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de Barcelona. Va obrir la seva primera botiga el 1839, però cinc anys després ja va incorporar els espectacles òptics al seu negoci, de manera que les ulleres, telescopis, lupes i microscopis convivien amb tota mena de llanternes màgiques, calidoscopis, caixes òptiques, zoòtrops i estereoscopis, fent que petits i grans, clients i curiosos, quedessin meravellats en traspassar el llindar de la seva botiga.

A mitjans del segle XIX, els curiosos i gent interessada en les il·lusions òptiques podien viatjar per Roma, París, Rio de Janeiro o Istanbul sense sortir de la seva ciutat ni patir les incomoditats del viatge gràcies als espectacles del cosmorama que s'oferien al local de la Rambla barcelonina. Faltaven encara cinquanta anys perquè els germans Lumière presentessin públicament en una sessió de pagament davant una trentena d'espectadors a la Sala India del Grand Cafè de París el seu invent anomenat cinematògraf i projectessin la famosa «sortida dels obrers de la fàbrica», amb la qual cosa causarien un gran impacte en la concurrència.

En els darrers temps, Girona acull exposicions que apleguen un nombre molt important de visitants, i són segurament les que se celebren a la seu de CaixaForum del carrer Ciutadans les que aconsegueixen més renom, ja sigui pel seu interès intrínsec o també perquè duren més en el temps, com va ser el cas recent del Faraó» Però al costat d'aquestes o les temporals del Museu d'Art, on actualment es poden veure les extraordinàries mostres Falsos verdaders. L'art de l'engany i Modest Urgell, més enllà de l'horitzó, n'hi ha d'altres de més modestes, com aquesta del Museu del Cinema, que s'hi estarà, coronavirus mitjançant, fins al 26 d'abril. A través d'aquesta es pot aprendre dels precursors del cinema, la voluntat de visionaris com l'òptic Dalmau però també l'artista català Onofre Alsamora, que va impulsar la publicació per entregues d'una sèrie de vistes òptiques de Barcelona anomenada Viatge òptic per Espanya. Més enllà del glamur d'una gala de reconeixement internacional sobre el món del cinema com és la dels premis Oscar, és de justícia fer una mirada no pas nostàlgica sinó de reconeixement als pioners que varen assenyalar el camí que anys després assoliria la màxima expressió amb aquella sortida d'obrers de la fàbrica amb la qual els germans Lumière varen donar el tret de sortida d'un art que no ha parat d'evolucionar i de donar-nos als cinèfils moments inoblidables, sempre fruit d'unes il·lusions òptiques inicials que posteriorment foren intensament compartides.