18 de març de 2020
18.03.2020

Quan la tertúlia no es pot fer a la barra del bar, es fa al carrer

17.03.2020 | 23:25
Quan la tertúlia no es pot fer a la barra del bar, es fa al carrer

La cosa va de debò. Si anirà de debò, que a Vila-Roja hi ha el bar Cuéllar tancat, i això que si jo fos coronavirus m'ho pensaria dues vegades abans d'entrar-hi, si no volia sortir-ne escaldat. Fa pocs dies li comentava jo a l' Antonio, el propietari, que des que l'han fet avi s'ha estovat, i que ara ja no seria capaç d'enviar de tornada a Girona en ambulància tres atracadors que entressin al seu bar, com va fer fa un temps. Segurament ara només n'hi enviaria un parell i el tercer el deixaria marxar a peu. Estomacat, però a peu. El trobo feinejant a prop del seu negoci i m'explica que no ha tancat per por, sinó per complir la normativa, que a ell el coronavirus no li fa por, però el podria transmetre sense voler-ho a gent més feble. Dissabte, un dia més tard que a la resta de bars gironins, va passar la Policia Municipal a lliurar-los l'ordre que obligava a tancar.

La raó del retard deu ser que Vila-roja, més que un barri de Girona, és un poble, o així ho consideren els seus habitants, per això si l'alcaldessa de Girona suspèn per raons polítiques els focs artificials de les fires, aquí n'organitzen uns d'alternatius. Aquí els diumenges de sol molts veïns treuen a passeig la seva cadernera. No és cap broma, en aquest barri de fills de la immigració hi ha autèntica devoció per la cria de caderneres i és habitual treure-la a prendre l'aire, amb la seva gàbia i tot. Potser s'hauria d'indagar si l'estat d'alarma permet treure la cadernera a passeig, a més del gos. O sigui que aquí el confinament és, com tot, a la seva manera. A la plaça on solen reunir-se amos i ocells, trobo quatre veïns que em criden de lluny.

– Solé (sic)! ¿ Quieres una cerveza?

Aprofitant que tenen a prop una màquina de begudes, i ja que els bars estan tancats, fan al carrer la tertúlia que farien a la barra.

Pst, que estamos a un metro de cada uno, eh? Respetando la distancia de seguridad.

Agafo la cervesa i els dic de broma que això que fan és il·legal. Riuen.

El otro día éramos siete u ocho, y pasó la patrulla de policía, que nos dijo que no podíamos estar aquí.

Y os fuísteis?

Qué va.

El barri, ja es veu, és especial. Un dels meus contertulians m'assegura que si va a buscar arròs al súper i algú n'omple tot un carro i no en deixa cap paquet, li fotrà un cop al cap. Aquell explica en broma que té un conegut que cultiva marihuana i, com que ara no ven perquè no arriben francesos, es planteja envasar-la al buit per conservar-la. O potser no és cap broma. El de més enllà no entén per què no es fa com a França i es prenen mesures econòmiques, que hi ha gent que arribava just a final de mes i ara no podrà pagar ni el lloguer. Un altre remarca que abans que fer passar gana als fills, aniria a robar. I encara tenen temps de fer broma d'un que no para de treure el gos a passeig, quan en els darrers anys no l'havia tret una sola vegada: «Ni tan sols tenia corretja». Riuen.

Quieres otra cerveza?

Venga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook