La Xina va ser el primer país que va haver d'aprendre, sense experiències prèvies, com reaccionar davant aquesta pandèmia. És important entendre que quan les autoritats detecten un cas perquè la persona està malalta, en realitat el contagi es va produir molt abans. A la Xina, el 21 de gener, el nombre de nous casos diagnosticats es va disparar: se'n van registrar al voltant de 100. En realitat, aquell dia hi havia 1.500 casos, creixent exponencialment, però les autoritats no sabien això. El que van saber és que de sobte n'havien aparegut 100. L'endemà passat, les autoritats van aïllar Wuhan, a la regió de Hubei.
Llavors el nombre de nous casos era de 400, i amb aquest número es va prendre la decisió. Fixin-se amb quants casos es va prendre aquí. Fins al 23 de gener, els casos van créixer exponencialment. Tan aviat com Wuhan va quedar aïllada, la xifra va començar a remetre. El 24 de gener, altres 15 ciutats de la regió es van aïllar. En aquell moment el nombre de casos reals es va aturar, encara que els detectats oficials van continuar augmentant durant 12 dies més. En realitat la malaltia ja no estava en auge, però els pacients amb símptomes més marcats estaven començant a acudir als metges.
