18 de maig de 2020
18.05.2020
Diari de Girona
La gàrgola

Temps de bardisses

17.05.2020 | 23:47
Les voreres de l'avinguda Lluís Pericot, plenes de bardisses.

La que havia de ser la 65a edició de la mostra Temps de Flors de Girona ha caigut també víctima d'aquest covid-19 que ens manté a partir d'avui en fase 1. Suposo que per a alguns veïns del Barri Vell haurà estat un descans sobrevingut la novetat d'uns carrers deserts de visitants amb la tranquil·litat afegida de poder treure el cotxe del pàrquing a qualsevol hora del dia sense haver de sortejar mirades hostils contra el resident impacient que gosa trencar el passeig reposat entre muntatges florals. Aquesta realitat, repetida cada mes de maig, havia motivat que alguns dels veïns del sector més «calent» del recorregut decidissin agafar vacances durant aquests dies d'afluència massiva.

La pandèmia ha eliminat de soca-rel aquest inconvenient veïnal però també ha esborrat els plans de molta gent que tenia reservades aquestes dates florals. Llevat de problemes puntuals, és evident que l'èxit de Temps de Flors havia anat guanyat àmplies franges de consideració i prestigi entre propis i forans. L'economia de serveis vinculada al món de la restauració i l'allotjament però també el comerç en general de la ciutat es beneficiava d'aquest popular esdeveniment que va néixer al Saló de Descans a iniciativa de senyores vinculades a la Sección Femenina del Movimiento i que després de passar pel monestir de Sant Pere de Galligants i de Sant Domènec finalment va ser reinventada per l'arquitecte i exregidor Josep Maria Birulés a través d'un itinerari urbà amb un conjunt de muntatges florals que possibilitaven el recorregut cultural i de lleure tot admirant monuments, patis i recintes adaptats.

El forçat parèntesi ha servit perquè s'hagi començat a plantejar la conveniència de mantenir o canviar el model actual. En aquest sentit s'han començat a fer propostes al voltant d'aquesta realitat d'acceptació popular com és la mostra Temps de Flors enllaçant-la amb una possible festa de primavera més global que alguns voldrien amb limitacions estrictes de visitants però sense arribar a concretar aquesta restricció de les llibertats individuals.

Naturalment, incentivar que tota la ciutat s'involucri en una manifestació massiva com la de les flors i generar noves idees de futur és positiu sempre que no es caigui en l'error de desnaturalitzar l'essència mateixa de la mostra floral i la base sobre la qual se sustenta: el Barri Vell, els monuments, els seus racons mig desconeguts, els patis, la magnificència de la Catedral, la pujada de Sant Martí, etc. Quan tornem a la normalitat, segurament enyorarem les cues per entrar al soterrani de la Catedral o als Banys Àrabs, aspectes consubstancials que s'han de mantenir i potenciar.

I mentrestant es van madurant les noves idees per preparar la 66a edició. L'Ajuntament podria començar per fer front a la nova realitat que ens envaeix en forma de vegetació incontrolada. Al seu compte de Twitter l'exregidor Quim Bonaventura l'ha anomenat encertadament «Temps de bardisses» degut a la seva proliferació i ho ha exemplificat amb fotografies preses a diferents indrets urbans on el bardissar s'ensenyoreix de voreres que gairebé impedeixen el pas d'una cadira de rodes, com és el seu cas.

En un intent de justificar aquesta proliferació de males herbes alguns polítics han començat a difondre la idea que es tracta d'una «naturalització» dels espais verds. Aquesta terminologia pseudotècnica també se l'ha fet seva el regidor de Sostenibilitat de l'equip de govern municipal Martí Terès, suposo que per no haver de reconèixer que tenen la ciutat feta un fàstic. Amb la pandèmia que estem patint també ens arriben canvis prou oportunistes com ara la implantació d'aquesta visió convenientment «naturalista» però que en realitat deuen amagar un bon planter de virus. Respectem les flors, és clar, però eliminem les bardisses!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook