19 de maig de 2020
19.05.2020
Diari de Girona

Quan la passió per l'esport no desterra la conscičncia social

18.05.2020 | 23:15
Quan la passió per l'esport no desterra la conscičncia social

En el mateix cap de setmana en què han aparegut de sota les pedres molts fans del Borussia Dortmund o de l'Schalke 04, l'Uni Girona ha anunciat la renovació de Laia Palau. La base barcelonina farà quaranta-un anys el pròxim mes de setembre i vol continuar jugant fins, com a mínim, els Jocs Olímpics de Tòquio (ara posposats a l'estiu del 2021). La passió pel bàsquet de Laia Palau és inqüestionable. La base juga a l'elit des que va debutar amb l'Universitari de Barcelona el setembre de 1995, feia un parell de setmanes que havia fet setze anys, i després de dues dècades i mitja competint i guanyant títols per mig món, vol continuar jugant. Però no ara. Palau ho vol fer quan el coronavirus hagi donat una treva a la societat. Mentre la Bundesliga ha tornat aquest cap de setmana (retransmesa amb fervor per televisions i ràdios d'aquí), els equips de futbol de la Primera i la Segona Divisió espanyoles van començar ahir els entrenaments de grup; o el bàsquet masculí busca una ciutat on concentrar dotze equips durant un mes per acabar l'ACB, Laia Palau no només entén que la lliga femenina de bàsquet no torni fins a la temporada vinent sinó que creu que «s'haurien d'haver donat per acabades totes les competicions».

En l'esport espanyol només hi ha tres lligues que el Consejo Superior de Deportes (CSD) consideri professionals –la Primera i la Segona Divisió de futbol i l'ACB de bàsquet masculí–, i, per tant, l'Uni i la resta d'equips de la lliga femenina de bàsquet o el potent Barça de futbol femení ja tenien d'entrada molt complicat tenir el tracte d'equips com Barça, Espanyol, Madrid o Atlètic, que des d'ahir s'entrenen sense que ningú hagi fet escarafalls perquè els seus territoris estiguin encara en la fase 0 del desconfinament. «En moments de crisi, les estructures més precàries sempre pateixen més i l'esport femení no té la repercussió ni genera el moviment econòmic del futbol», apuntava Laia Palau en una entrevista el passat dissabte a Catalunya Ràdio, en la qual, però, anava més enllà de les diferències entre esport masculí o femení. Simplement va posar sobre la taula el dubte sobre si l'esport professional hauria de ser una prioritat ara mateix. «Estem en un moment de crisi en què haurem de destinar molts recursos a engegar moltes altres coses que també són importants. Si es considera que el futbol és important per a la societat doncs els hi destinem», va dir Palau, tot i que creu que «tenint en compte que no es podrà jugar amb públic i que moltes coses seran diferents, no penso que s'hagin de destinar els recursos i els diners a això, crec que hi ha coses més importants».

D'aquí a un temps, siguin quatre mesos o més de mig any, es podrà tornar a Fontajau a veure jugar la Laia Palau. Ella és la primera que en té moltes ganes. «Espero que l'any que ve ens puguem retrobar a Fontajau, gaudir del bàsquet, tenir nous reptes i entre tots acabar una nova temporada amb millor gust de boca del que ho hem pogut fer aquesta última. Ens veiem d'aquí poc!», deia ahir la base en un vídeo a les xarxes socials de l'Spar Citylift Girona destinat als aficionats del club. Palau estima el bàsquet, vol tornar a jugar amb l'Uni i arribar a disputar l'estiu del 2021 els seus quarts Jocs Olímpics. Però Laia Palau és conscient que això ara no és el més important perquè, com ella mateixa va dir en una entrevista a El País abans dels quarts de final del Mundial del 2019, en una reflexió que ja llavors va ser molt comentada: «Jugo a bàsquet, sí; però què aporta això al món? La gent em deia 'has fet moltes coses en la teva carrera' i jo pensava 'però si només faig cistelles'. Ni construeixo cases, ni faig pa, ni curo gent​».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit