Camprodon, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol han començat a tenir, des de dilluns passat, missa diària. Aquests quatre municipis amb més de mil habitants del Ripollès han aprofitat la singularitat de pertànyer al Bisbat de Vic per reprendre les celebracions catòliques obertes al públic. L'altre poble «gran» de la comarca, Ribes de Freser, pertany al Bisbat de la Seu d'Urgell, però malgrat que a l'Alt Pirineu es van avançar una setmana en entrar en la fase 1, el fet d'estar englobats a la Regió Sanitària de Girona va impedir que s'hi permetessin les litúrgies també fins dilluns passat. Altres municipis més petits com Vilallonga de Ter o Sant Pau de Segúries també s'incorporaran a les litúrgies progressivament.

El rector de Sant Joan de les Abadesses i alhora vicari general del Bisbat de Vic, David Compte, ha mantingut un activisme de pedra picada a l'hora de fer arribar la missa a tots els creients de la baronal vila, però alhora també a tots aquells que l'hagin volgut seguir durant dos mesos per YouTube. La repercussió d'aquesta proposta s'ha evidenciat en les reproduccions que cadascun dels oficis ha tingut en el compte que la parròquia santjoanina té en aquesta xarxa social. Ara, sense perdre el nou costum telemàtic que ha vingut per quedar-se i que ha servit per descobrir que els camins per fer arribar la paraula de Déu són molt més diversos del que s'havia cregut fins fa poc, ha tornat a obrir les portes del monestir de Sant Joan.

Fundat el 877 i ocupat durant més de mig segle exclusivament per les polèmiques abadesses que donen nom al municipi, la capacitat del recinte religiós permet que es puguin complir les mesures de seguretat que imposa un màxim d'una tercera part de l'aforament sense massa problemes. «Disposem d'un equip de voluntaris que treballa per evitar riscos de contagi», explica David Compte. L'ús de mascareta, guardar la distància de seguretat o utilitzar líquid hidroalcohòlic per higienitzar les mans són les principals mesures de seguretat, però també s'han introduït modificacions en els oficis. El més evident és que, mentre duri l'estat d'alarma, «no ens donem la pau els uns als altres»; costum que haurà d'esperar a una tessitura més favorable.

També es tornen a permetre els funerals en esglésies o monestirs que podran acollir un mínim de cent persones, capacitat que s'amplia encara més per raons perimetrals en el cas de Ripoll. Als enterraments s'hi mantindran les mateixes precaucions que a la resta de misses, però «afortunadament es posarà fi a la situació inhumana que hem tingut aquests dos mesos», afirma Compte. Més endavant s'ha previst també fer una celebració conjunta per tots els difunts que no s'han pogut acomiadar com els parents haurien desitjat a causa del confinament, a banda de tots els funerals particulars que cada família vulgui realitzar.

Les circumstàncies negatives han deixat pas, tanmateix, a altres reflexions més optimistes. «Hem vist que cal donar facilitats a les persones», afirma Compte, que creu que «cal una església més propera que fomenti un estil de vida modern però sostenible alhora, i no pas el ritme que portàvem». Per això, està convençut que la proposta que el catolicisme ha de promoure «ha de ser atractiva», i ja està treballant en aquest sentit perquè la seva parròquia se senti còmoda malgrat les innegables incomoditats que la conjuntura de la crisi sanitària i global està imposant a tots els racons de la nostra geografia.

A banda del Ripollès, també hi ha alguns municipis de la Selva interior, com Sant Hilari, Espinelves i Viladrau, que també pertanyen al Bisbat de Vic. Pel que fa al Bisbat de Girona, el seu bisbe, Francesc Pardo, ha decidit que les celebracions dominicals amb la participació presencial dels fidels s'iniciaran progressivametn a partir del 30 i 31 de maig, coincidint amb la Pentacosta.