Ezequiel Vital Tejero de 86 anys, va morir el dia 26 de maig després d'haver estat setze dies aïllat a l'hospital de Campdevànol per possible covid-19. Abans de morir, les dues proves que li van fer van donar negatiu per coronavirus i, davant dels resultats, els seus familiars van demanar que el traiessin de l'aïllament.

A més dels dos tests negatius, els familiars van argumentar que des del gener Ezequiel havia ingressat quatre vegades amb complicacions provocades per un edema pulmonar i per broncoaspiracions. Bona part del que menjava i bevia se li anava al pulmó. Abans de l'últim ingrés, Ezequiel era un home que estava delicat però duia la vida normal d'un ancià amb l'ajut d'una cuidadora.

Així va viure fins al gener d'aquest any, quan l'edema pulmonar que patia des de feia temps va empitjorar i va començar a ingressar fins a quatre vegades a l'hospital de Campdevànol. Els familiars d'Ezequiel deien que abans de l'últim ingrés onze d'ells havien estat en contacte amb el malalt i que els més pròxims hi havien mantingut un contacte molt directe sense que cap hagués tingut ni tan solament símptomes de covid-19.

Ara, un dels fills d'Ezequiel, Manuel Vital Jiménez, ha presentat una queixa i es reserva emprendre accions legals contra l'hospital de Campdevànol, segons quina sigui la resposta. Manuel Vital considera que el seu pare va patir un aïllament injustificat que li va accelerar la mort i que li va augmentar el patiment. Defineix de tortura psicològica el que va patir el seu pare abans de morir.

Argumenta que es podia haver evitat l'aïllament total, si tan sols li haguessin deixat seguir el protocol del covid-19. O sigui, ell s'hauria posat la roba, la mascara, les ulleres, els peücs i el que hagués fet falta per poder entrar a l'habitació a fer companyia o cuidar el seu pare. Pel que fa a les videotrucades, explica que el seu pare no els veia ni s'assabentava del que passava.

Planteja que el seu pare va morir «de pena» pel fet d'haver estat sol durant setze dies amb 86 anys i pensant que els seus familiars l'havien abandonat. Quan en realitat una seva neta resident a l'Argentina, quan va saber que l'avi estava molt malalt va agafar tres avions i es va plantar a Campdevànol per poder acompanyar-lo fins al final, cosa que no va poder fer. La noia va arribar el 7 de març i havia de tornar el 22, però el decret d'estat d'alarma no la va deixa tornar.

Manuel Vital explica que l'aïllament va generar depressió i va alterar l'estat nerviós del seu pare. Defineix l'aïllament com un maltractament psicològic cap al seu pare i contra tota la família que podia haver-se evitat.

Considera que si el seu pare hagués tingut la covid-19, no els hauria quedat altra solució que acceptar la situació i seguir al peu de la lletra tots els protocols mèdics. No obstant això, ni el seu pare ni cap de les persones que durant tota la pandèmia van estar amb ell van presentar mai símptomes compatibles amb el covid-19. Pregunta per què no es van exhaurir totes les vies possibles per descartar les sospites de covid-19 per part dels responsables de Geriatria, que duien el cas de l'Ezequiel.

Els tres fills d'Ezequiel el van poder acompanyar en l'últim moment però no el van poder vestir, ni veure'l al vetllatori perquè s'havien activat uns protocols que no corresponien. Creu que el patiment que van passar s'ha de fer saber, perquè una situació com la descrita no torni a passar.

L'hospital de Campdevànol sosté que en tot moment van seguir els protocols corresponents a qualsevol mínima sospita de situació de coronavirus.