Aviat només els gais podran fer humor sobre gais?

Sembla que sí i fa una mica de por, ens hem tornat tan políticament correctes que sembla que ens l'agafem amb paper de fumar. Espero que no, que des del bon humor es pugui fer humor de tot. Aquesta mateixa setmana han tret Little Britain d'algunes plataformes, perquè sortien gais caricaturitzats. Però si la comunitat gai som fans d'aquesta sèrie! A mi m'encanta. Si us plau, una mica d'introspecció i no mirar-nos tant el melic.

Com veu aquesta moda del políticament correcte?

S'ha de ser respectuós, però alhora no podem acabar com si estiguéssim a 1984, d'Orwell o a Un món feliç, d'Huxley. Des del respecte hem de poder fer humor. Ja sabem que és molt fina la línia entre humor intel·ligent i atac. No diré noms, però hi ha una parella, un d'ells aficionat al vi i amb cognom de conyac, i l'altre que feia de gangós, que entren al món de a caspa, i això sí que no ho permetem.

A qui espanta la pornografia?

Espero que a ningú. Hi ha més gent que es fa l'espantada que espantada de debò. Perquè els grans consumidors de pornografia són els que més l'ataquen, que després es tanquen a l'habitació amb l'ordinador a veure-la. En canvi, el que el veu com una cosa normal, acaba mirant Les Teresines, que són més divertides.

Un dibuix pot posar calent?

Sí, i tant. Molt. Molts dels meus còmics són històries per llegir amb una sola mà. Fins i tot un dels meus llibres tenia les pàgines setinades, només passant-hi una tovalloleta humida es netejaven.

Quina és la seva fantasia eròtica no realitzada?

Uf, moltes, soc una persona molt poruga, soc més tímid del que pot semblar pels meus dibuixos. Potser alguna cosa amb bombers o mossos d'esquadra.

Mànegues, porres...

És que durant molt de temps he fet els cartells i tires còmiques de la web de LGTBI dels cossos de seguretat. Una vegada vaig assistir a una convenció, i la veritat és que em posava molt calent.

Dibuixa per aplacar els seus desitjos?

Un psicòleg segur que tindria moltes coses a dir. Els escriptors i dibuixants fem servir la feina de catarsi, per espantar els fantasmes.

Els homes, depilats o peluts?

Peluts! On hi ha pèl hi ha alegria. Sisplau. I visca els bears. Ha arribat un moment que quan veus un home depilat i amb les celles arreglades, segur que és hetero. Segur que li fa fer la seva nòvia. I no sé quina mania els ha agafat ara als heteros de depilar-se les cames. No, no, un home ha de ser pelut. Bé, excepte en determinades zones, que és bo dur-les depilades per no acabar escopint pèl. Una vegada un mexicà em va dir: «Depílate los bajos, porque he comido puritito pelo».

Per què les lesbianes fan sempre cara d'estar enfadades?

He, he, ara trencaré una llança en favor de les companyes. Igual que hi ha un estereotip segons el qual els gais anem amb un fular al coll i un gosset a sota el braç, hi ha el de la lesbiana que sembla un camioner i sempre està emprenyada. I jo en conec moltes que són molt masculines però súper divertides. I un parell que són unes fashion victim.

Hi ha molts polítics a dins de l'armari?

I tant. I no cal parlar dels futbolistes, que és tot un món. Hi ha molts polítics gais, a dreta i a esquerra. Durant la Transició, l'esquerra pensava que ser maricón era un vici burgès, i la dreta pensava que érem uns invertits i uns malalts. O sigui que no ens volia ningú. I continua essent una mica així, perquè hi ha molta gent d'esquerres que és de bona família i els costa més. És més fàcil d'admetre per una família obrera, que la seva preocupació és arribar a final de mes. Ja sap:

«-Nen, no t'hauràs fotut en un embolic que ens costi diners?

-No, és que soc gai

-Ah, bueno, això és gratis».