En aquest llarg i dramàtic episodi de la pandèmia que ens ha confinat entre la por i l'esperança, l'hospital Josep Trueta de Girona ha simbolitzat la força però també les mancances de la sanitat pública catalana. Amb dedicació, esforç i valentia, els metges, infermeres, zeladors, personal auxiliar, telefonistes, netejadors, administració, etc., han fet possible que l'atenció al pacient respongués als paràmetres que hom espera trobar en un país mitjanament avançat. Era tot un repte estar a l'altura de les expectatives davant l'enormitat d'una epidèmia desbocada intentant obviar al mateix temps les retallades i les privatitzacions que el president de la Generalitat Artur Mas va decidir tirar endavant en una mena de competició absurda per demostrar que podia avançar per la dreta el president Mariano Rajoy.

Ara que el virus sembla que està de retirada i encetem esperançats la fase 3, és oportú recordar les declaracions de l'exconseller de Sanitat Boi Ruiz al programa Àgora de TV3 el gener de 2011 animant els catalans a fer-se d'una mútua privada perquè era «la solució als problemes sanitaris del país» afegint-hi sense rubor que «no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona». I, mentrestant, aprofitava per reduir dràsticament el pressupost del seu Departament en 1.500 milions d'euros, aprimava la plantilla en 6.000 professionals i retallava un 25% els sous. Va deixar les seves responsabilitats el gener de 2016 ben cofoi de la seva política escorada a la dreta que immediatament va ser elogiada pel seu successor i actual resident a la finca de Waterloo Toni Comín, que, en el transcurs de l'acte del traspàs de poders, va afirmar també sense ruboritzar-se: «Deixes molt bona herència». Un dissortat llegat que recentment els professionals sanitaris del Trueta s'han encarregat de denunciar públicament, reivindicant els seus drets laborals i la reversió de les infames retallades d'anys anteriors.

Malgrat aquests tenebrosos antecedents, però, el treball, la dedicació i una professionalitat fora de tot dubte han fet possible que l'antiga residència Àlvarez de Castro superés amb nota la seva particular avaluació en aquesta pandèmia vírica. Passats els problemes d'una assistència que superava el límit estructural d'un hospital envellit, comença a ser hora d'un retorn a la normalitat i, amb ell, l'assumpte que havia quedat amagat sota els plecs de les urgències sanitàries com és la decisió del seu futur trasllat. El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ho recordava fa uns dies en una entrevista on es mostrava molt crític amb la situació sanitària a casa nostrai es reafirmava en el criteri que la pandèmia hauria de fer obrir els ulls als responsables polítics de la necessitat d'invertir en sanitat i recerca. En aquest sentit «la construcció del nou Trueta -deia- no pot esperar més, la crisi econòmica no ha de ser cap excusa i cal preparar-nos de cara al futur».

Efectivament, la Conselleria de Sanitat havia comunicat a finals de febrer que la ubicació del nou hospital Trueta es donaria a conèixer durant la primera setmana de març. Anteriorment el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, havia manifestat que la decisió arribaria abans que s'acabés l'any 2019. La covid-19 ha trastocat òbviament els plans i el tema del nou hospital ha quedat, una vegada més, en stand-by, però el doctor Vilaplana té tota la raó en reclamar una decisió urgent. La consellera Alba Vergés té damunt la taula els informes tècnics i econòmics sobre les dues ubicacions possibles. La seva decisió determinarà el futur del nou Trueta però també cap a on s'orienten les inversions. El millor homenatge al personal sanitari seria convertir els aplaudiments en apostes de futur. Em temo, però, que retornarem a la trista «normalitat» d'abans.