Els mercats solen ser recintes plens de vida, d'activitat, de dinamisme econòmic. Tinc una predilecció per aquests equipaments i aprofito per visitar-los sempre que puc perquè és on hi trobo bona part dels batecs d'una vida en comunitat. Quina mena de peix o carn consumeixen, varietats de fruita o verdura, la descoberta d'uns salaons específics o la curiositat d'unes determinades begudes locals. Fa molts anys vaig poder visitar el mercat majorista Coven Garden a Londres pocs mesos després que Alfred Hitchock hi rodés allí Frenesí i just abans del seu tancament per convertir-lo en un magnífic centre comercial. Actualment, per copsar l'essència d'un mercat londinenc cal anar al Borough Market prop del London Bridge o recórrer els carrerons de Camdem Town. A València, després de visitar la joia gòtica de la Llotja de la Seda cal travessar el carrer i entrar al Mercat Central, obra dels arquitectes Alejandro Soler i Francisco Guardia deixebles del mestre Lluís Domènech i Muntaner de qui varen saber copsar tota la màgia i l'elegància del seu estil modernista. També és interessant el Mercado Municipal de San Francisco de Jaén construït el 1870 aprofitant el solar del convent que havia estat afectat per la desamortització de Mendizábal, una instal·lació sòbria però que desprèn el sabor del pas feixuc de la història.

En la meva etapa barcelonina vaig tenir l'oportunitat d'establir acords de col·laboració amb la xarxa de mercats municipals la qual cosa em va permetre visitar-ne uns quants. En general tots són interessants tant per la seva estructura com per l'oferta al consumidor, però personalment destacaria el de Sant Antoni, ara remodelat però conservant la seva essència modernista, el de la Concepció de generoses dimensions que afavoreixen una compra tranquil·la i el de Santa Caterina construït damunt del solar que va ocupar el convent dominic on va exercir-hi de Gran Inquisidor el gironí Nicolau Eimeric. En canvi, el més conegut i visitat, el de la Boqueria, tot i reconèixer el seu indubtable interès, sempre l'he vist com un equipament allunyat de la vida real de la ciutat, un fet que s'ha posat de manifest amb la crisi del coronavirus quan s'ha sabut que només un 25% de les parades van obrir refermant així la seva dependència del turisme, una realitat que també es repeteix en d'altres centres similars com el Basar de les espècies d'Estambul.

M'he permès fer aquest preàmbul per posar de manifest la realitat del Mercat del Lleó de Girona i el paper ciutadà i de servei que ha jugat durant la crisi del covid-19. Llevat de la parada de les flors que va romandre tancada per imposició del decret d'alarma, tota la resta ha mantingut el tipus oferint un servei professional i un producte de qualitat al consumidor gironí incorporant al mateix temps un eficaç servei de repartiment a domicili dels seus productes. Des del quiosc que mantenia la seva oferta de premsa a la grana cuita o la pesca salada, passant per la carn, el peix, la fruita i la verdura, els vins i caves, els embotits, el pa, la pasta italiana o els plats cuinats, la veritat és que tots han fet honor al compromís de servei a la ciutat mantenint obertes les parades malgrat que això no era fàcil en les primeres setmanes del confinament quan els usuaris eren pocs i la informació sobre mesures de protecció confuses i escasses. El setembre de l'any passat aquest equipament, que va ser construït per presos republicans i inaugurat el 3 de novembre de 1944, va complir 75 anys. Ara, però, passat el pitjor de la crisi vírica, és el moment de retre homenatge a tots i cadascun dels paradistes que ens han ajudat amb la seva professionalitat i bones maneres a passar el mal tràngol dels dies més llargs. No ho sé, però de vegades em semblava sentir un rugit de satisfacció que provenia del lleó que, impertèrrit, ens contemplava des del cim de la columna.