El fet que el decret d'alarma de l'obligat confinament es promulgués a començaments de primavera va fer que el tema de les terrasses agafés un protagonisme certament inaudit. Després de gairebé dos mesos d'estar reclosos a l'interior de les llars i amb els bars i cafeteries tancats, s'enyorava assaborir un cafè, un refresc o una cervesa respirant aire fresc sota un porxo o un tendal d'un espai públic. A Girona, tan bon punt vam entrar en la fase 1 de la famosa desescalada, la gent es va afanyar a omplir les taules que varen aparèixer com bolets arreu de la ciutat. Un parell de dies abans, el president de l'Associació d'Hostaleria, Josep Carreras, havia fet una crida demanant que «el client local doni suport i aposti per anar als establiments» i la veritat és que la ciutadania va acceptar de bon grat el repte.

En un intent d'estimular l'ús de les ­terrasses, l'Ajuntament gironí va autoritzar ampliacions de llicències per part d'aquells establiments que ho demanessin preservant, lògicament, totes les mesures de seguretat. L'alcaldessa, mentrestant, s'afa­nyava a declarar que s'estudiaria donar facilitats bonificant o exonerant el pagament d'alguns impostos i/o taxes municipals. La reducció de taxes ha estat, efectivament, la mesura adoptada per nombrosos ajuntaments. A Castell-Platja d'Aro, per exemple, on el seu alcalde Maurici Jiménez ha liderat una política responsable i efectiva davant la crisi, han aprovat de manera excepcional per a aquest exercici 2020 una escalada de reducció del tribut que va del 25% al 55% en funció de la superfície d'ocupació, un criteri que també han seguit molts dels municipis d'aquesta part central de la Costa Brava. Els percentatges de deducció són molt variats (el 50% a Amposta o el 75% a Molins de Rei) però la majoria d'ajuntaments ha decidit col·laborar en aquest esforç col·lectiu per cercar camins de sortida i esperança. Malauradament, aquest no és el cas de Girona. Més enllà de les bones paraules de l'alcaldessa Marta Madrenas, el cert és que el govern municipal no ha aprovat a dia d'avui cap proposta de bonificació i/o exempció de taxes per ocupació de via pública en temps de pandèmia. Aquí, la pela és la pela.

Certament, es varen donar facilitats per ampliar terrasses a aquells establiments que ja en tenien, però en canvi s'han posat pals a les rodes a les noves peticions. Com a conseqüència d'aquesta estranya i insolidària política, s'han vist afectats els establiments més modestos, bàsicament aquells que, a més d'estar obligats a reduir un aforament ja de per si limitat, veuen com l'Ajuntament no els ajuda en la recerca d'un petit respir en forma de taules a l'exterior. Les noves demandes han estat de bars o cafeteries del Barri Vell, però també d'establiments situats a barris com Carme-Vista Alegre o Sant Narcís. La resposta de l'Ajuntament a algunes d'aquestes sol·licituds que naixien d'una necessitat peremptòria ha estat completament decebedora i potser il·legal, ja que la denegació s'ha fet via telefònica i, per tant, sense una resolució raonada amb termini per presentar al·legacions. La llei 39/2015 de Procediment Administratiu estableix que si no hi ha notificació denegatòria cal entendre el silenci administratiu com a positiu i, per tant, suposo que els afectats podrien posar les taules al carrer en aplicació d'aquesta normativa. Segons l'article 21 de la llei les administracions vindrien obligades a informar d'aquesta qüestió del silenci administratiu però ben pocs ho fan, no fos cas que el ciutadà en fes ús degut.

Algunes de les noves peticions de terrassa tenen el suport del comerç local i de l'Associació de Veïns però han topat amb una burocràcia que sembla no entendre que la petició d'una llicència temporal no és un caprici sinó pura supervivència davant d'una situació excepcional que requeriria comprensió i generositat.