03 de juliol de 2020
03.07.2020
Diari de Girona
Núria Pradas. Escriptora

«Hi ha gent que porta tot el dia la piruleta, viu al món de Disney»

Núria Pradas ha guanyat el Premi Ramon Llul d'aquest any amb «Tota una vida per recordar», una novel·la sobre una dona animadora, en els inicis de la factoria Disney

03.07.2020 | 00:18
«Hi ha gent que porta tot el dia la piruleta, viu al món de Disney»

Núria Pradas ha guanyat el Premi Ramon Llul d'aquest any amb «Tota una vida per recordar», una novel·la sobre una dona animadora, en els inicis de la factoria Disney


«Una hora per gaudir-ne i tota una vida per recordar-la». Estem parlant d'una relació sexual molt plaent?

(Riallada) Crec que sí, eh? Això ho deia el fulletó que donaven a l'entrada del cinema el dia de l'estrena de Blancaneu, el 23 de desembre de 1937. Vaig pensar que era un bon títol, perquè realment aquestes pel·lícules les recordem tota la vida.

Quin personatge de Disney és el seu favorit?

La que no puc veure és Pinotxo, la trobo tristíssima, em fa plorar. En canvi, Dumbo m'encanta.

Doncs Déu-n'hi-do, de tristor.

És trista, però m'agrada el seu missatge moral: d'un defecte en fa virtut. Les orelles grans li serveixen per volar. Em sembla magnífic.

Ho confesso: soc més de Hanna & Barbera que de Disney.

He, he, de fet la novel·la sorgeix de converses amb la meva filla, que és animadora. Ella em va ficar al cap que les dones havien trigat molt a arribar a aquest món, i que hi havia una història. I és clar, amb ella he vist molta animació. Jo potser soc de les de Pixar dels darrers anys, tipus Brave, de princeses rebels.

La moda de tractar els animals com a persones és culpa de Disney?

Pot ser, de fet va començar a ser reconegut gràcies a un ratolí, en Mickey, que li va donar ales per enfrontar-se al gran projecte de Blancaneu. Però abans de Disney ja hi havia les faules clàssiques.

Molta gent viu avui en un món de Disney?

Sí, hi ha gent que porta tot el dia la piruleta (riu). I més en les circumstàncies que hem viscut. Sempre hi havia algú amb «ens en sortirem» o «no passa res». Au vinga, home! No m'agrada la gent pessimista, però hi ha alguns optimistes una mica gratuïts, que dius: aix.

Els set nans són tots discapacitats. Aviat ens tiraran Blancaneu a la foguera del políticament correcte?

I un mut, i un tímid malaltís, i un sempre enfadat... Després d'enderrocar l'estàtua de Colom, tocarà Blancaneu.

I cap dels nans, ni cap altre personatge, és negre, això és intolerable.

Avui estem demanant explicacions de coses que s'han fet en èpoques històriques molt diferents. El racisme no es justifica ni ara ni fa cent anys, però discutir de coses que ja no tenen remei... penses: pa qué?

Quantes dones esperen el príncep per culpa de les pel·lícules de Disney?

Aix, no ho sé. Vol dir que no totes (riu)? Estem totes pensant: potser si m'espero una mica més, encara vindrà. Disney té aquest esperit romàntic que fa que et caigui la baveta. Mentre dura la història, et sents en un món, sí, ensucrat... però feliç.

Més crítiques, ara feministes: dibuixa dones molt submises

La Blancaneu està esperant el príncep, però fuig de l'odi que rep, busca refugi...

L'auge de Disney va ser durant la Gran Depressió. En èpoques dures com ara, és necessari l'entreteniment?

Crec que sí. A més, a Disney la depressió li va bé -entre cometes- perquè troba molta gent desocupada per treballar amb ell. Els fanals de Los Angeles estaven plens de rètols que deien «Vols dibuixar? Vine a Disney Studios». Disney va saber treure el millor de la depressió. I ho va tornar a la gent, perquè en depressió i tot es feien cues per veure els seus films.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook