04 de juliol de 2020
04.07.2020
Diari de Girona
Mireia Boya. Escriptora i exdiputada de la CUP

«La direcció de la CUP hauria d'haver estat més al meu costat»

04.07.2020 | 00:40
«La direcció de la CUP hauria d'haver estat més al meu costat»

Mireia Boya, exdiputada i exmembre del Secretariat Nacional de la CUP, publica «Trencar el silenci», on comparteix les seves reflexions més íntimes del seu passat, incloent-hi l'assetjament que la va empènyer a abandonar la primera fila política

O sigui que a la CUP, tot i parlar tots en femení, també hi ha masclisme?

El masclisme és a tot arreu, a tota la societat. És transversal i no té a veure ni amb la condició econòmica, ni amb la ideologia, ni amb l'origen, ni amb res. Potencialment, totes les dones el podem patir. De fet, el patim cada dia. El patriarcat existeix i és ben vigent.

Tots els homes som masclistes?

Potencialment.

Ja m'ha fotut. Ho som o no?

(Riu) Alguns estan fent molta feina, estan treballant molt per deconstruir-se i...

No em digui que m'haig de deconstruir.

Sí, perquè la societat en què vivim és patriarcal. I sortir-ne suposa molta feina.

La va decebre la CUP, amb la reacció que va tenir?

La militància, no, m'han mostrat molt de suport. La direcció, el secretariat nacional, hauria d'haver estat més contundent i més al meu costat.

Mai va quedar del tot clar quin assetjament va patir. M'ho explica?

Va ser assetjament psicològic. És el més generalitzat i el més difícil de detectar. Perquè no hi ha un moment concret, no hi ha una bufetada o una violació, sinó un conjunt de moltes coses que et van fent perdre l'autoestima, que et fan dubtar de tu mateixa. Apareix la síndrome de la impostora, que et fa pensar que no serveixes pel que fas, en el meu cas per ser diputada. Només perquè algú m'ho feia creure.

Això és masclisme? Ho pot patir qualsevol home.

Normalment aquesta síndrome la pateixen dones. El meu agressor ho va fer també a altres dones, no soc l'única. Amb el llibre vull donar veu també a les altres.

Abandonar la política en lloc de quedar-se i lluitar, no va ser covardia?

He guanyat, perquè he escrit un llibre. La meva gran victòria és que moltes dones han llegit el llibre i s'hi han reconegut. I continuo fent política, però des de fora de les institucions.

Li ha fet arribar al seu agressor un exemplar dedicat?

No, no he sabut res més d'ell, ni vull saber-ne mai més.

Li confessaré una cosa del feminisme: quan sento les paraules patriarcat, empoderar, sororitat, etc, ja badallo.

Com la paraula independència, no (Riallada)? O república.

Republiqueta m'agrada més.

He, he, les diem tant que ja no sabem ni el que diem. Però respecte de les que m'ha dit, és important que se'n parli, és el primer pas perquè es vegi el problema. Hem fet que el masclisme sigui mediàtic, a poc a poc aconseguirem coses.

Ja que ha sortit la república: el procés ha sigut un fracàs?

Encara continua.

De debò? No el veig enlloc.

Perquè ens ha enganxat una pandèmia. Però després de l'1-O no hi ha marxa enrere.

S'ha avançat algun pas?

Els darrers tres anys, no, perquè la gestió post-1-O del govern ha estat nefasta. Ara hi haurà eleccions, caldrà veure les propostes dels partits. I després reconstruir el que hem dilapidat aquests anys.

La proposta ja li dic jo: un nou partit d'en Puigdemont. Per què riu?

S'intenta salvar un espai que és necessari, el centredreta català, que s'està dividint. Però si ell és el president a l'exili, no hauria d'estar lligat a un sol partit, ens hauria de representar a tots.

Com afecta saber que pateix esclerosi múltiple?

Quan t'ho diuen és una bufetada. Després he decidit aprofitar la vida que em quedi, que no sé quanta és, i fer el que em ve de gust, gastar el temps amb la gent que estimo. Abans tot eren reunions i reunionetes, que eren una pèrdua de temps.

Veig que no enyora gaire la política.

No, les institucions no. Ara faig política de carrer, formo part del moviment ecologista i del feminista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook