Itàlia i Espanya són dos dels països on més influeix l'origen socioeconòmic dels pares en la mobilitat social dels fills, segons un estudi publicat avui per l'Observatori Social de la Fundació La Caixa, que ha analitzat l'estat de la meritocràcia en 21 països amb democràcies avançades.
L'informe, titulat «Què influeix més en la posició social d'una persona, les seves habilitats o el seu origen familiar?», Conclou que a Espanya els fills de pares amb estudis superiors tenen 23,5 punts més de probabilitats d'accedir a una posició social alta que els fills de pares sense estudis, avantatge que s'eleva a 30 punts en el cas d'Itàlia.
21 països amb democràcies avançades
L'estudi ha analitzat els casos d'Itàlia, Espanya, Eslovàquia, Rússia, Àustria, Bèlgica, França, Corea de Sud, Polònia, Dinamarca, Alemanya, Suècia, Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, Noruega, República Txeca, Estats Units, Japó i Canadà, i són aquests tres últims països on menys influència té l'origen social dels pares a l'hora de prosperar socialment seus fills.
El treball revela també l'existència d'un «terra de vidre» en els 21 països estudiats que protegeix els fills d'orígens més avantatjats de descendir en l'escala social, un sòl que és especialment significatiu en els casos d'Itàlia i Espanya, seguit de Bèlgica i els EUA, mentre que el Canadà, Àustria i República Txeca són els que menys presenten aquesta protecció.
Informe d'Esping-Andersen i Cimentada
L'informe, elaborat per Gøsta Esping-Andersen, de la Universitat Pompeu Fabra, i Jorge Cimentada, del Max Planck Institute for Demographic Research, conclou que en els 21 països estudiats els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d'acabar en posicions socials elevades que aquells els pares no tenen aquest nivell educatiu.
De la mateixa manera, estan més protegits d'acabar en posicions socials baixes.
No obstant això, els autors apunten que hi ha considerables diferències en la influència de l'origen familiar sobre les oportunitats d'ascens o descens social.
Als països nòrdics, Canadà i Països Baixos, la mobilitat està menys condicionada per la classe social, però Espanya i Itàlia són els països on l'efecte de l'origen social és més marcat.
Alhora, a Espanya, els fills d'universitaris tenen moltes menys probabilitats (24,3 punts de diferència) d'acabar en posicions socials baixes que els fills de persones sense estudis, un fenomen que es dóna fins i tot quan els fills d'universitaris tenen baixes habilitats cognitives i no cognitives.
La capacitat cognitiva, més important
Els investigadors han analitzat també els tipus d'habilitats, com les capacitats cognitives (llenguatge, memòria, atenció...), i no cognitives (motivació, iniciativa i ambició individual), per determinar si es complementen, és a dir, si tenir grans habilitats no cognitives pot compensar la manca o limitació d'habilitats cognitives, o viceversa.
L'informe explica que, sigui quin sigui l'origen social familiar, els que tenen més possibilitats d'ascens social són les persones amb altes habilitats cognitives i no cognitives, seguides dels que tenen altes habilitats no cognitives, encara que tinguin nivells relativament baixos d'habilitats cognitives.
