Aquest popular lema ha servit per titular una prestigiosa sèrie policíaca de TVE en què es mostra la vida quotidiana d'una comissaria d'un barri del sud de Madrid incorporant-hi, naturalment, dosis d'acció però també altres aspectes de contingut humà amb relació a les persones que treballen per a la seguretat de tots. En realitat, però, aquesta frase ( To Protect and To Serve) la va encunyar l'any 1963 la policia de la ciutat nord-americana de Los Angeles en una afortunada idea que resumia perfectament l'essència de la seva comesa com a servidors públics. Val a dir que l'eslògan immediatament va crear escola i moltes altres policies van seguir l'exemple i van decidir adoptar-lo per distingir públicament la seva feina.

Aquests mateixos mots els va pronunciar l'intendent de la Policia Municipal de Girona Joan Jou el 29 de febrer passat quan va presentar l'informe de gestió amb motiu de la celebració de la Diada celebrada al Centre Cultural La Mercè. Allí, a banda d'exposar el balanç de la feina feta, va introduir línies d'actuació futures i va posar èmfasi en una aposta per la policia de proximitat i l'atenció al ciutadà a peu de carrer. La seva dissertació va ser interessant perquè incidia en allò que ha de ser primordial en el cos, és a dir, el concepte bàsic, tan concret però al mateix temps tan complex, com el que s'amaga dins els plecs dels mots «servir i protegir».

Efectivament, és una realitat contrastada que quan hi ha un robatori, un accident, un incendi o un cas allunyat dels paràmetres de la «normalitat» solen aparèixer un mínim de tres cotxes patrulla i un parell de motoristes mentre que quan plou i s'originen els habituals problemes circulatoris en algunes de les cruïlles més concorregudes de la ciutat es fa difícil veure un agent que, a cop de xiulet, intenti posar ordre al caos del seu voltant. En aquest sentit, l'intendent assenyalava el camí a seguir que, sense oblidar lògicament l'atenció policial en tots els casos, posés més atenció a les necessitats d'una ciutadania que demana solucions a les petites coses que han de fer la vida en comú més amable.

Justament, la pandèmia i més concretament l'aplicació del decret d'alarma que va venir després va servir per posar en valor la voluntat expressada per l'intendent en el seu discurs de finals de febrer.

Els delictes varen disminuir i també els problemes derivats de la circulació viària però en el seu lloc va aparèixer la necessitat d'acompliment d'una normativa que cercava la seguretat de la població en el seu conjunt. Servir i protegir va esdevenir així l'eix principal d'unes actuacions encaminades a la funció principal de prevenir situacions no desitjades ni que fos mitjançant l'aplicació de mesures sancionadores en els casos de transgressió flagrant que, de ben segur, ara caldrà reactivar en el tema de l'ús de la mascareta en els espais exteriors.

Malgrat puntuals i esporàdics rebrots, sembla que les coses van tornant a una certa normalitat, però cal recordar que molts servidors públics, començant pel personal sanitari però també pels treballadors de les empreses considerades bàsiques i, evidentment, els servidors públics com són els cossos i forces de seguretat en general i la Policia Municipal en particular, han fet del seu servei una garantia de seguretat col·lectiva. Tot i que segons Julià de Chia l'any 1515 s'havia creat a Girona el càrrec de «cap de Guayte» per vigilar la ciutat de nit i evitar robatoris, no és fins al 1856 en què segons ha documentat l'historiador Ramon Alberch s'instaura ja de manera estructurada i sota el comandament directe de l'alcalde una guàrdia municipal constituïda per « Ocho individuos con el sueldo de 10 reales el primero y 8 reales el segundo».

Cent seixanta-quatre anys després, és d'esperar que el consistori reconegui la seva labor continuada amb algun acte d'agraïment i, tal vegada, amb uns « reales» addicionals de paga extra!