L'Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom sense cap títol que n'acredités la propietat. La Generalitat ho va difondre ahir després de denunciar que el Govern d'Espanya va incomplir una resolució del Parlament de Catalunya i una proposició de llei del Congrés dels Diputats relativa a la transparència en aquesta qüestió, convertint-se amb la primera administració que ho dona a conèixer. Es tracta d'unes inscripcions fetes entre l'any 1946 i el 2015 que consten al conjunt de registres de la propietat de Catalunya anomenades «immatriculacions»: registres fets per primera vegada d'un bé immoble, permesos per una llei franquista vigent fins al 2015, que equiparava els bisbes amb els notaris.

La meitat són construccions dedicades al culte: temples, ermites, cementiris, capelles; així com terrenys rústics i, finalment, i en menor quantitat, edificis des de rectories i garatges fins a palaus.

Un 58% de les propietats se situen a Lleida, a les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. A la província de Girona n'hi ha un 13%, que representen 490 béns immobles: 365 llocs de culte, 113 terrenys i 12 edificis civils, destacant la comarca de la Cerdanya on n'hi ha un 5% del total. Les dades s'han difós a través del Departament de Justícia i s'ha habilitat un mapa interactiu que ofereix informació sobre les finques.

Nova Oficina de Mediació del Govern

Per tractar el conflicte el Departament ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que pretén ser un servei perquè l'Església acordi solucions extrajudicials i a través de la via del diàleg amb les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat.

La consellera Ester Capella va anunciar-ho ahir des de l'ermita del municipi de Sant Pere de Vallhonesta, al Bages, un dels edificis afectats, acompanyada del vicepresident, Pere Aragonès. Capella va fer una crida tant a les autoritats eclesiàstiques com a organitzacions; Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles de Catalunya, ambdós reclamants d'aquest tipus de béns, entre d'altres, a acordar sortides que desbloquegin l'enfrontament actual amb l'acompanyament de la Generalitat.

El Departament de Justícia també promourà la constitució d'un grup de treball que es posarà en marxa al setembre per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada «a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat», així com per «donar suport institucional als municipis en l'exercici d'accions anàlogues» o bé per «facilitar l'assoliment d'acords i per impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries».