Francament, tinc seriosos dubtes que la dràstica davallada de turistes com a conseqüència dels efectes de la pandèmia hagi satisfet ningú, ni tan sols aquells radicals del «tourist go home» que van aparèixer l'any passat. A la Costa Brava no hi ha l'alegria d'altres anys i la mascareta obligatòria als espais exteriors introdueix una estranya sensació d'incomoditat però també d'una provisionalitat sense fi conegut. Tot és molt rar. Fins i tot anar a unes platges amb sorres canviades pel pas del Gloria, passeigs marítims amb obres sense acabar i contemplar unes terrasses mig buides contribueixen a una tristor generalitzada. A Platja d'Aro, però, sembla que alguns establiments han experimentat un esperançat bri de vida gràcies al tancament al trànsit de l'avinguda de S'Agaró, una lloable iniciativa municipal que ha afavorit el passeig tranquil dels vianants.

A Girona s'han acabat els grups nombrosos de turistes i ni tan sols veurem aquells que opten per visitar la ciutat quan a la costa es giren núvols de pluja com era tònica habitual en temps passats. No sé si això haurà alegrat la vida a l'alcaldessa Marta Madrenas i als veïns més radicalment contraris a la presència de forasters pels carrers del Barri Vell però no hauria de ser així perquè, amb la nova realitat, hi perdem tots com ho palesa el nombre d'establiments comercials de la riba dreta de l'Onyar que ja han tancat. De fet, els intents d'arrelar un discurs antiturístic ja s'havia matisat amb les seqüeles de la crisi econòmica i l'Ajuntament també s'havia fet enrere en el tema de l'estacionament dels busos per facilitar les visites dels jubilats. Enguany, sense xinesos, anglesos, francesos o russos, és el turisme nacional el que mínimament podrà salvar l'economia local del desastre anunciat. No acabo de veure, però, quina és l'estratègia que està impulsant l'Ajuntament no només per atraure aquest visitant més proper sinó per després consolidar-lo per a temporades futures.

El debat i els processos de reflexió sempre són útils perquè aporten idees i propostes que, en el seu conjunt, poden facilitar solucions de futur. Ara, però, és el moment d'ajudar al teixit econòmic tant de Girona com de ciutats i viles de les comarques gironines incentivant el coneixement dels seus tresors i, en aquest sentit, la promoció dels atractius culturals, d'oci i/o naturals dels nostres pobles s'hauria de convertir en una de les palanques de la recuperació. La descoberta de nous espais d'ús ciutadà, monuments, museus i/o paisatges naturals que probablement havien quedat amagats degut a la sobreocupació turística haurien de ser valors a promocionar per tal d'oferir al visitant una experiència enriquidora.

Tal com estan les coses també podria ser que la pandèmia facilités la posada al dia d'un canvi de model en la línia del que ja proposava el Debat Costa Brava. Estem en una temporada atípica, estranya i, certament, insegura. El sector hoteler ha reprès l'activitat a mig gas gràcies a un turisme de proximitat però serà capaç d'establir unes bases sòlides de futur que permetin no només recuperar el turisme internacional sinó un necessari allargament de la temporada estival? Ara com ara, és clar, tot són incògnites. A l'estiu del 2021 podrem retornar a la normalitat dels centenars de milers de visitants i a una relativa bonança econòmica? El periodista Jaume Pol Girbal deia que la Costa Brava «és un acordió que mai no para d'estireganyar-se i d'arronsar-se» però també hi afegia que no produeix apatia, ja que «sempre fa venir ganes de tornar». Sí, ens trobem davant d'una temporada atípica, diferent i, certament, poc engrescadora, però llevat de la ciutat de Barcelona i la seva específica problemàtica derivada dels costosos lloguers, encara són majoria els que no tenen ganes de tancar la barraca sinó de resistir, superar el mal tràngol i encarar el futur amb renovat optimisme.