Ha mort l'editora Conxita Zendrera (Barcelona, 1919), coneguda per introduir Les aventures de Tintín a Catalunya i a Espanya.
L'editora va fer-se càrrec de la secció infantil de l'Editorial Joventut, fundada pel seu pare, Josep Zendrera, l'any 1944 a l'edat de vint-i-cinc anys, cinc anys després d'entrar a treballar a l'empresa. A Joventut va poder descobrir obres com la d'Hergé, de la qual també en va ser la traductora al castellà.
Carrera editorial marcada per Tintín
Sens dubte, Tintín va marcar la carrera de Zendrera, que considerava l'aventura i el suspens les seves claus de l'èxit.
La barcelonina va conèixer el seu autor el 1956 a un Congrés a Bolonya. Tot i no tenir el suport de l'editorial per tirar endavant el llançament de Tintín a Catalunya, per l'elevat preu dels llibres, el seu pare va donar-li una oportunitat que no deixaria escapar.
L'encàrrec inicial d'un diari catòlic belga, que segons el mateix Hergé tenia la intenció de «propugnar idees anticomunistes», va acabar esdevenint una obra referent pel públic juvenil, arribant a vendre més de 250 milions d'àlbums arreu del món i sent de les primeres obres en català que va permetre publicar el règim franquista.
A part de Tintín, Conxita Zendrera va adquirir, també, els drets d' Els cinc, de l'escriptora britànica Enid Blyton, els àlbums de l'il·lustrador i escriptor japonès Mitsumasa Anno o Pippi Calcesllargues d' Astrid Lindgren. En declaracions a TV3, Enric Reverté, membre de la junta de 1001 „l'Associació Catalana de Tintinaires„, va afirmar ahir que Zendrera «va lluitar molt per tot el que és literatura juvenil, perquè a l'Estat tingués una gran difusió». Així mateix, l'Editorial Joventut la recordava l'any passat en el seu aniversari: «La seva missió era trobar llibres on la imatge tingués un pes important, que enamoressin els lectors més exigents, els nens, esdevenint una de les precursores de l'àlbum il·lustrat al nostre país».
Entusiasta de la vida i dels llibres
L'editorial on va treballar des de la postguerra fins als anys vuitanta va anunciar ahir per les xarxes socials la mort de Zendrera, tot recordant «el seu entusiasme per la vida i pels llibres, que feia que fins i tot als seus 100 anys d'edat se li il·luminés la cara com una nena quan tenia un bon llibre entre les mans». «No seríem qui som sense tot el que hem après d'ella», afegien.
