03 de agost de 2020
03.08.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

Mirades de futur

02.08.2020 | 23:07
Manifestació a favor de la preservació de la Pineda d'en Gori, a Palamós, en una imatge d'arxiu

Aconseguirà la pandèmia del coronavirus encetar una profunda reflexió sobre com i de quina manera s'ha de gestionar en el futur el desenvolupament urbanístic de la Costa Brava i, com a conseqüència d'aquest, el model de turisme que cal incentivar i promocionar per tal d'assegurar un equilibri mediambiental i de sostenibilitat per a les properes generacions?

No ho crec probable, perquè en temps de crisi l'economia pesa més que la preservació del territori, però tampoc és impossible. La disjuntiva no és pas nova. Ja l'any 1935, la Conselleria d'Obres Públiques del Govern de la Generalitat va convocar una Conferència de la Costa Brava al Teatre Municipal de Girona per tal de parlar d'aquestes coses, però malauradament l'esclat de la Guerra Civil va tirar per terra els treballs que ja s'havien començat. Quaranta anys després, un article dels professors Joan Cals i M. Assumpció Alonso publicat a la revista Presència reclamant «una discussió pública i oberta sobre la problemàtica complexa del litoral» donava el tret de sortida a l'organització del primer Debat Costa Brava, que va tenir lloc a Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Torroella de Montgrí, Palamós i Lloret de Mar en unes jornades coordinades que es van cloure el 18 de desembre de 1976 amb una Declaració Final que es va aprovar a Girona. Aquell document recollia les moltes mancances i insuficiències detectades, feia propostes concretes i apel·lava a la retrobada democràcia perquè aquesta «donés la forma necessària per assumir totes les conseqüències d'una societat pluralista basada en el diàleg i en la convivència creadora». Però l'afany especulatiu va poder més que les apel·lacions al seny i al control i, 28 anys després del document de Girona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya alertava que «ben poc s'ha dut a terme en aquest temps i, per tant, caldria fer un altre Debat». Les noves jornades organitzades pels arquitectes es van celebrar a Roses, Palafrugell, Blanes i Sant Feliu de Guíxols fent aportacions sobre territori, paisatge, mobilitat, infraestructures i, lògicament, model turístic de futur. Com era previsible, la majoria dels informes eren molt crítics respecte a la situació d'un litoral que fins i tot el mateix conseller Salvador Milà va qualificar de «desastrosa». Però la teoria va donar pas a la realitat, van passar anys i no només no es va redreçar la situació sinó que en aquest temps ha empitjorat amb més projectes de construcció, desforestació de pinedes i multiplicació del totxo.

Malgrat aquest panorama poc afalagador, sembla que la crisi de la pandèmia almenys ha tingut la virtut d'aportar alguns elements de reflexió. A poc a poc es va interioritzant l'evidència que és prioritari evitar tancaments de negocis per, seguidament, amb la indiscutible perspectiva que aquesta temporada està pràcticament finita, preparar-se per encarar l'any 2021 amb l'esperança que hagi arribat la vacuna sorgida de la Xina o de la universitat d'Oxford. En aquest interval, però, s'han començat a organitzar iniciatives que tenen la virtut d'aportar esperançades mirades de futur. És el cas de l'Ajuntament de Calonge i l'Associació d'Empresàries i Directives de l'Empordà que, sota el lema genèric «Repensem l'Empordà», han preparat uns debats que tindran lloc els divendres d'agost al castell calongí. Així, aquest proper dia 7 l'encetarà el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès que dissertarà sobre «la recuperació econòmica en la perspectiva de la Catalunya del 2030». El seguiran el doctor en ciències ambientals Martí Boada, que parlarà sobre sostenibilitat el dia 14, i l'advocat Joan Maria Nin, sobre «el treball per a un futur més just» el 21. Les jornades es clouran el divendres 28 amb una taula rodona sobre l'aspecte avui fonamental que està en boca de tothom: la salut. Necessàries mirades de futur per a un present ple d'incerteses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit