14 de agost de 2020
14.08.2020
Diari de Girona

Desmembrar difunts: un ofici amb 10.000 anys d'antiguitat

14.08.2020 | 00:25
Desmembrar difunts: un ofici amb 10.000 anys d'antiguitat

La cova neolítica de Nahal Hemar, situada al desert de Judea tocant amb el mar Mort, a l'actual Israel, ha posat al descobert ganivets rituals d'uns 10.000 anys d'antiguitat que es feien servir per desmembrar difunts. Investigadors de la Institució Milà i Fontanals en Humanitats del CSIC, el Consell Superior d'Investigacions Científiques, han estudiat els ganivets i altres estris de pedra recol·lectats i afirmen que aquests van ser fets servir per al desmembrament de cossos.

La investigació ha estat publicada a la revista científica Quaternary International, trenta-set anys després de la primera excavació d'un dels jaciments més «enigmàtics» del Neolític del Pròxim Orient, expliquen a través d'un comunicat. A part dels ganivets, al seu interior s'hi van trobar restes cranials de vint-i-tres individus, màscares, collarets, figuretes humanes, escultures i, «gràcies a l'extrema aridesa de l'entorn», també es van poder localitzar restes ben preservades de teixits i objectes de fusta.

«Ens vam proposar dur a terme un estudi actualitzat dels útils en pedra trobats a la cova, combinant un enfocament tecnotipològic amb les tècniques més avançades per a l'estudi d'empremtes d'ús, la qual cosa ens permetria descobrir com es van produir i quina funció van tenir aquestes eines», explica Ferran Borrell, del CSIC, que afirma que gràcies a les investigacions s'ha pogut constatar que «els materials van haver de ser produïts pels poblats agrícoles», aclarint així el dubte entre si eren d'aquest grup del nord de Nahal Hemar o dels caçadors i recol·lectors del sud.


Rituals en els enterraments

Segons la Institució, durant el Neolític Preceràmic, fa uns 10.000 anys, les pràctiques rituals al Pròxim Orient eren variades: des de l'enterrament a l'interior d'habitatges fins a la manipulació dels cossos. Amb aquest segon costum de desarticulació i descarnament, sovint es deixaven marques de tall en els propis cossos, convertint la seva identificació cada vegada més freqüent en els estudis antropològics, tot i que fins ara mai abans s'havia plantejat quines eines s'haurien utilitzat, descobrint ara els ganivets.

Per Juan José Ibáñez, coautor de l'estudi, «en què consistien aquests rituals, qui hi participava i quin significat tenien són preguntes que queden per resoldre, tot i que potser algunes d'aquestes es responguin quan es reestudiïn la totalitat dels objectes que es van recuperar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook