15 de agost de 2020
15.08.2020
Diari de Girona

Blai Florensa: «Fa tres mesos ni tan sols sabíem si podríem obrir mai més»

Nascut a Lleida però arrelat des de fa anys a Girona, el xef Blai Florensa està des de fa dos anys i mig al capdavant de la cuina d'un històric de la Costa Brava com l'Aradi, a Platja d'Aro

15.08.2020 | 00:44
Blai Florensa: «Fa tres mesos ni tan sols sabíem si podríem obrir mai més»

Està trista la Costa Brava, aquest any?
Està diferent d'altres anys, però jo no diria que trista. D'altres anys teníem massificació, i aquest any tenim... gent.

Intueixo que vostè és dels que veuen sempre el got mig ple.
Potser sí. És que la paraula «turisme» engloba molts àmbits. Pel que fa a la restauració no està essent un mal any. No està essent un estiu per tirar coets, però és que fa tres mesos ni tan sols sabíem si podríem obrir mai més. Una altra cosa són els hotels, que han notat una baixada important perquè el turisme estranger no ve.

Com afecta la situació a la restauració?
Gastronòmicament parlant, en res. Ens afecta internament, a l'hora de planificar. En un restaurant històric, pots planificar més o menys tota la temporada amb antelació, però aquest any ha sigut una mica més boig.

Per exemple?
Acostumàvem a treballar sobretot el cap de setmana, i la resta de dies eren més tranquils. Aquest any no és ben bé al revés, però quasi.

Impressiona estar al capdavant d'un històric com l'Aradi?
Impressionar no és la paraula. Però portar la cuina d'un restaurant de quasi mig segle és un repte. Ja té una clientela, un bagatge, una forma de treballar, i s'ha d'intentar mantenir el prestigi.

El turista continua volent paella i sangria?
Nooo, això ha passat a la història. A la Costa Brava fa molts anys que s'estan fent molt bé les coses per intentar vendre una altra cosa.

No m'ensorri un mite. Ja no en demana ningú?
Algun n'hi ha, sí, és inevitable. Però tant les associacions de cuina com els restaurants estan treballant molt per una gastronomia de qualitat, per la cuina del territori. Fugint precisament de la paella i la sangria. Ara bé, un arròs de Pals, amb sípia d'aquí i gamba de Palamós... és una altra cosa.

Si algú demana sangria, l'hi fa?
És clar, només faltaria. Una sangria ben feta no és res dolent. Si ens la demanen, aconsellem un bon vi en lloc de la sangria, intentem promocionar el vi de la D.O. Empordà. Però bé, si insisteixen, tindran sangria.

Hi ha alguna cosa que mai no serviria, si l'hi demanessin?
Suposo que alguna n'hi deu haver, però de moment no m'hi he trobat. Si un nano em demana una hamburguesa amb patates, li faré una hamburguesa amb bona carn, i picada a mà, tal com Déu mana. Per què no?

Li falta alguna cosa a la gastronomia de la Costa Brava?
Sempre falta alguna cosa, conformar-nos no ho tenim al temari. He voltat molt i estic molt content de la gastronomia de la Costa Brava, molta gent la coneix i la valora. Però conformar-nos? Dir que som a dalt de tot? No, a dalt de tot no hi som... però hi som molt a prop.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook