Sis graus de separació

En Cortey ens acabava de cuinar uns magnífics spaghetti all'Amatriciana i no era qüestió de dur-li la contrària quan va explicar-nos una història que ve a confirmar el que em va dir fa vuit anys quan encetava aquesta secció. La seva vida té material per fer-ne un article cada agost. El Palafrugell dels anys vint, retratat per Josep Pla a El quadern gris, era el d'uns amics adolescents: Julius Graells i Joaquim Cortey (pare d'en Joan). Pero en Julius volia veure món i va decidir marxar als Estats Units. Amb els anys va acabar a Nova York, casant-se amb Ruth, una americana amb qui no tingueren fills.

Als anys 50 va tornar per tres mesos a Palafrugell i en Cortey va conèixer per fi l'amic del seu pare, de qui tant li parlava. Coneguda per l'amic americà la passió del jove Cortey per conèixer món, va començar una relació de correspondència de més de 30 anys. Extraordinària. He tingut oportunitat de veure el centenar de postals que conserva. Darrere de cadascuna, Julius Graells descrivia exhaustivament imatges de Nova York i altres indrets del país. Escrites en un català fantàstic, ple de paraules avui malauradament oblidades, amb frases sòbries i exactes. Però sobretot unes magnífiques cartes sobre qüestions d'actualitat i costums de la societat americana. L'abril de 1988, ja vidu, dos dies després de retornar de la seva darrera estada a Palafrugell, Julius Graells moria a McMinnville, una localitat de l'estat de Tennessee on ell i la seva dona es varen instal·lar un cop jubilats.

Mesos més tard, Joan Cortey va rebre una carta de la persona encarregada de localitzar un possible hereu del senyor Graells als Estats Units per adjudicar-li la propietat de la casa on vivia. El seu gestor, posant ordre als papers personals, només que trobava correspondència amb un tal Joan Cortey. Volia saber, atesa aquesta relació abundant i continuada, si eren parents de sang per lliurar-li l'herència. «Estem buscant els hereus i ens surt el nom de vostè a tot arreu», deia la carta. Malgrat que en Joan Cortey era el seu apoderat en algunes coses que Graells mantenia a Palafrugell, els va confirmar que no eren parents i la llei americana va actuar en conseqüència. En Cortey no tenia res a fer a Tennessee.

Pero vet aquí que a la primavera de 2000 arribava a l'Empordà per a un casament Al Gore, vicepresident dels Estats Units amb Bill Clinton. Amb la seva dona Tipper es varen instal·lar al Mas de Torrent. Feia uns mesos, Al Gore havia competit per la presidència amb George Bush. Aquest darrer va obtenir el triomf d'una manera molt fosca. A la nit electoral eren tants els vots impugnats a Florida que no es podia determinar el guanyador de l'estat. I sense Florida, que era decisiu, no es podia atribuir a ningú la victòria. Un mes després el Tribunal Suprem decidia que el país més poderós del món no podia estar sense president electe i va proclamar guanyador a qui provisionalment anava per davant del recompte. Gore es va quedar sense presidència.

En aquells temps Joan Cortey treballava al Mas de Torrent, i atès el seu seu do de gents i la seva mà esquerra, sempre li demanaven que tingués especial cura dels visitants especials. En tornar a l'hotel, un cop acabat el casament, va rebre el matrimoni Gore i encetaren una conversa. Fou quan els parlà del seu amic de Palafrugell a Tennessee, l'estat originari d'Al Gore, on tant ell com el seu pare havien estat senadors. En esmentar la vila de McMinnville va augmentar l'interès dels interlocutors, especialment de la senyora Gore, i va anar a més amb la història de la recerca de l'hereu. L'endemà Joan Cortey els portava la carta que havia rebut anys enrere. El matrimoni Gore la va llegir amb un cert somriure. Llavors Tipper Gore li va dir: «No s'ho creurà, però aquesta carta li va enviar el meu pare, una mica més i el tenim a Tennessee amb nosaltres».

Any rere any aquest home ens porta una sorpresa. Amb tres graus de separació en feia prou.