Aquesta sèrie, «La Veneno», va sobre la seva vida?

«La Veneno»? No la conec, el món de les sèries em resulta llunyà. Alguna n'he vist, no cregui. Però quan he vist que tothom no fa més que baixar-se sèries i comentar-les, m'he dit: passo de les sèries.

Encara és un hippy?

És clar que sí, això sempre queda.

En Luis Landero explica que va deixar la guitarra per sempre, el dia que va escoltar per la ràdio un noiet que es deia en Paco de Lucía.

Quan vaig sentir Paco de Lucía jo també em vaig adonar que mai podria tocar així. Però bé, podia aprofitar uns acords, potser tocar alguna cosa de sabor en alguns llocs... Així que no em va acomplexar tant com a en Luis Landero.

Encara està tan bé, eso del cariño?

És clar, home. Que jo sàpiga, el carinyo és l'única cosa que existeix per reafirmar l'espècie humana.

A «Autorretrato» es defineix «feo y sin salero». De debò?

Normalment, sí. Alguna vegada puc tenir més gràcia, però no crec que puguin dir de mi que soc graciós i guapo. Home, a la cançó exagero els defectes, però la cosa va per aquí.

I a sobre, no sap ballar.

Això està claríssim. M'agrada molt veure ballar els altres, i encara més, fer que balli la gent, encara que jo no en sàpiga.

Alguna cosa bona tindrà.

Cony, és clar, joé!

El que més diners dona, és la por?

Per descomptat, la por és l'inici dels principals negocis: guerra, informàtica, telecomunicacions, farmàcia, epidèmies... Però primer cal tenir la gent paralitzada i en la ignorància.

Com ara?

Com ara i com sempre, no cregui que això s'ha descobert amb la pandèmia. El capitalisme avançat és així des de fa molts anys. La globalització era mantenir la gent en la ignorància.

Vostè que volia ser espanyol, en què s'ha quedat?

Ha, ha, això era una frase del meu fill quan era petit.

I vostè què volia ser?

Jo no volia ser espanyol ni volia ser res, a mi m'és igual. He nascut aquí, soc d'aquí i ja està. Puc entendre les lluites entre el centre i la perifèria, però després entenc també un corrent de solidaritat entre tota la gent d'Espanya. Espanya té una cosa molt maca: cada regió és totalment diferent, però tots ens podem entendre, i unir això em sembla un valor. Molt millor compartir això, que no que cadascú cregui que allò seu és només seu i que és el millor.

Vostè ha nascut a Catalunya. En Marsé també, i es va dir quan va morir que no feia cultura catalana.

I Vázquez Montalbán tampoc? Això són conveniències d'ara. D'altra banda, quan Serrat va treure Ara que tinc vint anys, em va encantar. I per mi era un disc català, però també espanyol.

A en Serrat li han dit fatxa i botifler.

Això és l'exemple perfecte de la desraó a què ha arribat el nacionalisme català, que s'ha sortit de mare i és un moviment descerebrat. És un moviment empresarial i prou, que també li ha anat bé al nacionalisme espanyol per tapar les seves misèries. Mira que dir-li fatxa i botifler a en Serrat...

Així estem.

S'ha de ser molt ignorant. I no és tan fàcil ser ignorant, eh?

Requereix feina.

Requereix molta feina, has de tancar els ulls a moltes coses, t'has de desinformar molt bé, no has d'assabentar-te per cap concepte de la veritat...