Mònica Soler Ranzani -esmento el cognom matern italià gens gratuïtament- parlarà el dia 28 de la seva novel·la «L'amant catalana de Mussolini» al Punt de Lectura d'Agullana, que clourà així els actes de celebració del seu desè aniversari
Anem al moll de l'os: troba atractiu en Mussolini?
Malgrat que trobo que els calbs tenen un je ne se quoi i un gran magnetisme...
La seva reconeguda virilitat, segur...
Ha, ha, doncs malgrat això i els esforços del seu gabinet perquè aparegués el màxim d'afavorit a les fotos -fixi's que a les imatges tothom surt més baixet, no el trobo atractiu. M'agraden els calbs però que tinguin bellesa interior. Ara bé, com a personatge històric m'interessa molt.
Necessitava sentir-se viril al llit i al govern?
Sí, sens dubte. Necessitava sentir-se admirat i poderós davant del poble, i al llit era un addicte al sexe, insaciable i, a més, violent. El dominava un sentiment d'omnipotència i egolatria important.
Tenint tot això en compte, amb quin polític actual compararia Mussolini?
(Riallada) Tots els perfils totalitaris tenen punts en comú, així que em seria molt fàcil donar uns quants noms... però no ho faré (riu).
Existeix l'eròtica del poder?
Sí, segur. A la cort de Mussolini hi havia dones amb un gran talent, intel·lectualment poderoses. Margarita Sarfatti, per exemple, una escriptora i crítica d'art riquíssima, que no necessitava Mussolini per a res, al revés, ella el va ajudar moltíssim en la seva carrera. Crec que admirava més el personatge que l'home en si.
Per què voldria una amant catalana qui viu al país de la Loren i la Belucci?
Perquè la nacionalitat li era totalment indiferent. I perquè l'amant catalana de la meva novel·la anava fent a la callada. I la discreció és una gran virtut, en una amant.
Proves recents del contrari en tenim: Mussolini hauria regalat 65 milions d'euros a una amant?
Mussolini era més l'admirat que l'admirador. D'altres dictadors sí que feien regals, alguns de molt sinistres, com Hitler, que regalava a les amants uns revòlvers femenins que es podien dur a la lligacama. El pervers és que si es feien servir per suïcidar-se, la mort era lenta i agònica. Li va passar a Unity Mitford, una amant anglesa de Hitler que es va voler suïcidar i va acabar amb greus lesions cerebrals.
I fer ministra l'amant?
Bé, avui dia qualsevol pot arribar a ministre, o a algun altre càrrec de poder. Ens ha tocat viure uns temps de rèquiem pel talent i la meritocràcia.
És bo que els governants tinguin una vida sexual rica i plena?
Si pensem en les relacions epídiques de Hitler i Mussolini...
Jo em referia a avui, més aviat...
Els escriptors sempre tenim al cap la novel·la... En definitiva, tenir una vida sexual satisfactòria deu ser importantíssim, pels governants.
Allò de Mussolini de saltar-se la llei «en nom del poble» ha creat escola?
La història sempre s'acaba repetint: tot per al poble, però el que menys importa és el poble.
