Els somnis són de color blau?

No sempre, però en els somnis que apareixen a les obres de Rodoreda aquest color hi és força recorrent, sobretot en relació amb la llum i els fanals.

En anglès, blue

En l'obra de Rodoreda n'hi ha de tota mena, hi ha somnis espantosos i n'hi ha d'ofec, d'angoixa i també de tristos, efectivament. Però no tots són tristos. El que sí que tenen tots, és una tonalitat... no gaire positiva.

Era Rodoreda una mica freudiana?

Exacte, i no només freudiana, també jungiana. I diria més: no s'ha sabut llegir prou bé la vessant surrealista de Rodoreda, i la tenia. Perquè si va posar més de 50 somnis a les pàgines de les seves novel·les i els seus contes, és perquè li interessava moltíssim aquest món.

Mercè Rodoreda, surrealista?

Només cal mirar els quadres que pintava, totalment avantguardistes, jo diria que inspirats en la pintura de Joan Miró, a qui admirava molt, tant com per anar a les seves exposicions a París. Cal mirar Rodoreda a la llum de les avantguardes. No només del surrealisme, però sobretot.

En la seva vida els somnis eren tan importants com en la seva obra?

Hi ha cartes seves, cap al final de la seva vida, quan ja havia tornat a Catalunya, en què explica que té somnis. Per tant, suposo que s'inspirava en la seva pròpia experiència quan escrivia, tot i que d'això no en tenim constància.

Creu vostè en els somnis i el seu poder?

Crec que els somnis tenen molt a revelar sobre coses que nosaltres no ens arribem a imaginar, coses que tenim a dins. Són una porta a una informació molt valuosa que tenim a dins nostre.

Què ha somiat avui?

Avui he somiat una cosa que tenia a veure amb l'aprenentatge, però se'm desdibuixa a la ment. Estava en un lloc on havia d'aprendre coses, no recordo res més.

Serà que en la vida tots hem d'aprendre coses?

Sí (riu).

Rodoreda hauria d'estar més reconeguda?

Ja hi està, penso. És la gran narradora del segle XX. Però hauria de ser llegida més profundament, llegir-ne obres diferents de les que tots hem llegit perquè ens les feien llegir a l'institut: La plaça del diamant, Mirall trencat i potser Aloma. Però La mort i la primavera, El carrer de les Camèlies, Quanta, quanta guerra... són obres encara per descobrir.

Deia Pilar Rahola que ella és una mica Rodoreda. També somia?

Mmmm... Això és perquè ja li agradaria. Potser sí que és un seu somni, però no un somni dels que tens quan dorms, sinó de somiar desperta. Un anhel.

Després d'endinsar-se així en Rodoreda, ha arribat a somiar amb ella?

Miri, en el meu diari de somnis tinc apuntat que la nit del 13 al 14 d'abril de 2017 -mentre feia la recerca per aquest llibre-, vaig somiar que pujava a Romanyà a veure Rodoreda, i la trobava pintant un gran quadre. I jo vinga a fer-li preguntes sobre els seus llibres, i ella només em volia parlar de la seva pintura. I sap què? El quadre era blau! I jo començava la recerca, encara no m'havia adonat de la importància del blau en la seva obra. Va ser un somni premonitori.

Diu que porta un diari de somnis?

Solem recordar només els somnis que més ens han impactat, potser un o dos, tres com a molt. A mi m'agrada recordar-ne tants com pugui, per tant em vaig posar a fer aquest diari. Sempre que puc, hi escric els somnis que he tingut.