Tenint en compte que en Schubert anava molt de tavernes i va morir de sífilis, algú pot tenir la idea que una Schubertíada ve a ser com una gran orgia?
De tavernes hi anava tothom i de sífilis moria tothom, perquè no tenia tractament. El pobre Schubert només va anar a un dia a un lloc... d'aquells, perquè li van portar els amics. I va enganxar la sífilis.
Ja és mala sort.
Ja és mala sort. La sífilis estava molt estesa a tot arreu, fins que no es va trobar la manera de dominar-la, ja al segle passat.
Res d'orgies a Vilabertran, per tant.
He, he. Els creadors sovint tenen una discordança entre la seva obra i la seva vida. Schubert era un home que treballava metòdicament tot el matí, dinava, i a la tarda es dedicava a les reunions i a anar a les tavernes austríaques, on es bevia aquell vi tan fantàstic que tenen.
Un romàntic com cal, havia de morir pobre i sense ser reconegut?
El reconeixement li estava arribant, no va morir pobre del tot. Va morir a punt d'acabar una obra encarregada per una senyora. La va anar a lliurar el seu germà... que devia ser qui va cobrar els honoraris. Una cançó que és una delícia: la veu, acompanyada de piano i clarinet.
La música continua essent un instrument per la llibertat?
La música forma part de la cultura, i cultura vol dir llibertat. A les schubertíades hi anaven poetes, intel·lectuals... i eren un bressol de conspiració política. Governava en Metternich, que venia a ser com en Franco. Uns quants participants de schubertíades van acabar a la presó.
A Vilabertran també conspiren?
No, a Vilabertran tenim un públic molt addicte i fidel. Es crea un silenci sepulcral. La música és una onada que va de l'artista a l'oient. Quan aquesta transferència va bé, la música és fantàstica.
Aquí no es veu tan elitisme, tantes ganes de ser vistos, com en altres festivals d'estiu?
És clar, aquí no hi ha boites (sic) ni llocs d'esbarjo, la gent ve purament per la música, i quan acaba el concert, se'n va. Aquest és un dels aspectes que atrau els artistes. N'hi ha alguns a qui això els té enamorats, i en entrevistes a l'estranger han qualificat el de Vilabertran com el festival més bonic del món.
De Schubert al reggaeton: això és l'evolució?
La música evoluciona en tots sentits, i sempre d'acord amb gustos de la gent que la consumeix. S'ha d'admetre que hi ha gent a qui agrada el reggaeton. Pensi que de música n'hi ha de moltes menes, i cadascú troba la que s'adapta als seus sentiments? La música a vegades és el rerefons d'un enamorament? La música sempre ens ha d'acompanyar i de fet ens acompanya a tots, també a molts que ho ignoren.
Curiós, trobar un expert en música clàssica que no abomini del reggaeton.
No s'ha de parlar malament de cap tipus de música. Al revés, hi ha maneres molt diferents d'entendre la música, i totes valen. Pensi que una de les primeres coses que fem en néixer, és cantar.
Desafinant molt, però ho podríem dir així, sí. Va dir Schubert que ningú sent el dolor de l'altre ni ningú entén l'alegria de l'altre.
Normalment la cançó poètica treballa sobre sentiments, i els sentiments humans són variadíssims. La música, i el seu text, il·lustra tots aquests sentiments. A vegades, Schubert fa que parli més el piano que la lletra de la cançó.
Schubert, que va viure sempre amb la malaltia a prop, hauria viscut amb resignació els nostres temps de pandèmia?
En Schubert va estar molt sencer davant la malaltia, i també va tenir sort del seu germà, que el va ajudar molt. Ara també hem d'estar tots sencers.
Els ha afectat gaire, la pandèmia?
Ha afectat, és clar, perquè vam concentrar el festival en dues setmanes, hem eliminat algunes conferències? Però al final hem fet la Schubertíada que volíem fer, basada en el fet que Catalunya avui és un país de quartets de corda, estan sortint uns conjunts meravellosos. Ja veu, els quartets, que es van inventar perquè toquessin al menjador de casa, ara toquen fins i tot en catedrals, com la de Castelló d'Empúries. I amb un èxit fantàstic. I aquesta setmana presentem cançons espanyoles arranjades per Beethoven. Això a penes se sap. Els festivals han de servir perquè la gent hi trobi allò que no troba en els concerts de la ciutat.
