A «Una altra Barcelona», Eva Arderius explica la Barcelona d'ara a través de deu mirades de persones que, tot i jugar un paper fonamental en la defensa dels drets socials dels seus barris, són poc o gens reconegudes

Una altra Barcelona és la que ens queda sense en Messi, el seu tòtem més internacional?

He, he, molta gent el trobarà a faltar, fins i tot alguns dels que surten al llibre. Però crec que aquesta altra Barcelona té problemes que no s'arreglen ni que es quedi en Messi ni que marxi, per desgràcia. Són problemes que van més enllà.

Es queixaven de la massificació turística, i miri ara?

Miri ara, sí. També és veritat que per exemple, al Barri Gòtic, els veïns fa temps que advertien que el turisme s'estava menjant la vida i el comerç. Quan ha marxat el turisme, s'ha vist la gravetat d'això: que es quedaven sense botigues, que marxaven els veïns, que els pisos es convertien en apartaments turístics... És a dir, el coronavirus ha donat visibilitat a un problema que ja existia, que fins i tot era pitjor del que pensàvem. Quan ha desaparegut el turisme, el barri s'ha vist desert. Suposo que a Girona es troben igual.

Anem pel camí, sempre copiem de Barcelona només el pitjor.

Passa sempre, quan una ciutat millora, es fa molt atractiva. Per això hi ha veïns de Barcelona que prefereixen no millorar gaire, per evitar que hi vagi més turisme, pugin els preus dels pisos, etc. És la contrapartida de ser una ciutat atractiva.

Quin és avui el principal problema de Barcelona?

L'habitatge, clarament. Afecta tots els barris. Hi ha llocs que el preu de lloguer ha crescut un 39% en sis anys. Barcelona és caríssima, no s'hi pot viure, la gent n'està marxant. I quan una ciutat es queda sense veïns, desapareix.

La Barcelona olímpica va ser només un miratge?

La Barcelona olímpica va ajudar a tenir l'actual Barcelona, però és cert que va passar de llarg d'alguns barris. Malgrat tot, sense allò del 92, no sé en quin tipus de ciutat viuríem ara. Ara bé, els barris que llavors van quedar oblidats, segueixen oblidats. Són barris que el 90% dels barcelonins mai no han trepitjat.

El Fòrum va ser voler estirar massa la veta?

L'altre dia entrevistava Joan Clos i encara defensa el que va representar el Fòrum.

Què ha de dir...

El Fòrum va ajudar a transformar una part de Barcelona. Però em penso que no es va saber explicar bé, potser no es va fer en el moment adequat. Els barcelonins no van acabar d'entendre què era allò.

Quants pobres veu cada dia, quan surt al carrer?

Segons les entitats que treballen amb ells, cada dia hi ha més de mil persones dormint als carrers de Barcelona. O sigui que n'hi ha molts. Sembla que no els veiem, però hi són. Barcelona no és només la de Passeig de Gràcia, la que brilla.

Què se n'ha fet de la Barcelona cosmopolita, liberal i d'avantguarda?

Em penso que ja no hi és. Però la Barcelona de les lluites veïnals dels 70, sí, s'ha reconvertit en una nova onada de mobilitzacions. Sobretot als barris amb dificultats. De les dificultats sempre en surten coses bones, com les xarxes veïnals.

Presidentorra va dir que la capital de la Catalunya autèntica és Girona. Com ho porten, haver deixat de ser la capital?

(Riallada) No crec que Barcelona hagi deixat de ser la capital de Catalunya.

Per favor! Està contradient el president?

Ha, ha, no tenim problema que altres ciutats s'incorporin a la capitalitat. Barcelona té molta força, si bé és cert que amb el coronavirus ha quedat molt tocada, molt. Barcelona encara té poder.

Si fos turista, triaria Barcelona?

Crec que sí. L'aturada turística ens anirà bé per pensar quin tipus de turisme volem. El turisme massificat que teníem ara és impossible que continuï. Però el que ofereix Barcelona a un turista és brutal. El turisme continuarà venint, però hem de regular millor quin turisme volem, en especial pel que fa a la quantitat. El que teníem fins ara era insostenible.

Perdoni: noto que parla com si realment Barcelona fos encara la capital.

No m'ha arribat cap notificació oficial del contrari (riu).