04 de setembre de 2020
04.09.2020
Diari de Girona
Esteve Dalmau - artista

«La música em va dur al bosc, el bosc a l'art, i l'art a fer música diferent»

04.09.2020 | 00:19
«La música em va dur al bosc, el bosc a l'art, i l'art a fer música diferent»

Esteve Dalmau és un dels artistes participants en el festival Art & Gavarres, que des de demà fins a final d'any intenta que l'art sigui una eina per reflexionar i canviar la nostra mirada sobre el paisatge

Esteve Dalmau és un dels artistes participants en el festival Art & Gavarres, que des de demà fins a final d'any intenta que l'art sigui una eina per reflexionar i canviar la nostra mirada sobre el paisatge


La natura ens proporciona tot el que necessitem, també en art?

De fet, sí, i aquest festival ho demostra, aquí tenim tot el material que desitgem per treballar. Però també ens proporcionaria aliment, aixopluc, etc.

Bosc o ciutat?

Bosc, la ciutat em distreu, hi ha massa gent, massa coses? El bosc és més per connectar, la gent diu que hi va a desconnectar, jo hi vaig a connectar.

Li parla la natura?

Sí, però a vegades no se sent bé. De fet hi ha una cosa molt important en les ubicacions. D'alguna manera, els espais on treballo són els que m'acaben demanant que faci alguna cosa. Per això sovint les obres que faig interaccionen amb l'entorn.

No parla d'en Messi, com la gent normal?

No, d'en Messi no. El bosc parla de silenci, d'harmonia... xerra de tranquil·litat i de pau.

L'art és sempre efímer?

El concepte de temps, curt o llarg, és una cosa una mica relativa, suposo que tard o d'hora a la Gioconda es cansaran de restaurar-la, i l'acabaran copiant-la i cremant l'original (riu). En tot cas, l'art a què em dedico jo, és efímer per la mateixa naturalesa del seu material. La natura és canviant, desapareixen coses i n'apareixen de noves.

Què són les Gavarres?

Confesso que és un espai que he descobert fa relativament poc. No les ubicava geogràficament en la seva totalitat, ho he fet gràcies a aquest festival. Encara em queda molt per explorar, però és un dels espais naturals que tenim més a prop per disfrutar.

Ja sap que quan treballa al bosc, encara que estigui ben sol, també ha de dur mascareta?

Seriosament? No en tenia ni idea.

Dura lex, sed lex.

De debò? Sol al bosc? No pot ser! La veritat és que no ho faig.

És guitarrista. Li sap greu que per fer l'instrument que estima, es talli un arbre?

De fet sí, i ara mentiria, però intento comprar moltes coses de segona mà. En tot cas, sempre hi ha explotacions forestals respectuoses.

Quina semblança hi entre les dues formes d'art que cultiva?

Es retroalimenten totes dues. Vaig començar tocant el saxo a més de la guitarra, i per no emprenyar ni la família ni els veïns, anava a tocar al bosc. Aleshores vaig començar a intentar fer coses al bosc, amb el material. Curiosament, sempre era el mateix bosc, i la gent habitual que hi passejava, trobava els meus treballs. Alguns em deien que sortien a passejar expressament per trobar les meves coses. La música em va dur a estar més en contacte amb el bosc, i a la necessitat d'interacció amb l'entorn.

Música i natura combinen?

El fet de tocar a la natura ha canviat la meva manera de concebre la música. O sigui que la música em va dur al bosc, el bosc em va dur a l'art, i l'art al bosc m'ha dut a fer la música diferent.

I a les plantes els agrada la música, diuen.

I als ocells! Alguna vegada algú m'ha dit que tocant al bosc faig contaminació acústica, pobres ocells. Però els ocells marxarien, i bé es queden.

S'ha fet un públic tot peculiar.

Sí, no és gaire emotiu, però tampoc es queixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook