06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona
El boulevard

Aquell Parlament

Commemorats els 40 anys de la restauració i el record d'un dinar gironí a Can Culleretes de Barcelona

05.09.2020 | 23:10
Aquell Parlament

El Parlament ha commemorat d'una manera discreta, com gairebé tot el que ara mateix se celebra, els 40 anys de la seva restauració. En realitat, la data de constitució de la cambra legislativa fou la del 10 d'abril de 1980, però la covid-19 ens havia dut ja al confinament i el propòsit de reunir totes les persones que han tingut un escó al Parlament al llarg del temps va decaure. Divendres, uns mesos després de la data prevista, amb Carme Forcadell inclosa, els titulars de la institució ho van resoldre d'una manera digna i sòbria.

Durant el confinament he trobat un parell de fotografies d'aquella jornada. Alguna va sortir publicada en aquest diari l'endemà, ja que ens foren encarregades al mític fotògraf Pablo García Cortés Pablito i, a mi mateix, la cobertura de l'esdeveniment. N'hi ha una de les publicades, prou simpàtica per l'actitud dels protagonistes. El senador d'Esquerra Republicana per Girona Josep Rahola explicant alguna cosa divertida entre el líder d'Esquerra, Heribert Barrera i un servidor, que li estava fent una entrevista. Barrera havia estat escollit president del Parlament. Era un home que s'expressà sempre amb gran formalitat i sentit institucional, de tal manera que quan envestia algun rival polític, perquè no hi havia més remei, ho feia de manera elegant i amb alguna ironia. També he trobat una foto d'en Pablito amb el senador Jaume Sobrequés i el seu cunyat Quim Nadal, ja alcalde de Girona, a la porta del Parlament. He comprovat que jo portava una jaqueta de teixit de «pota d'elefant», prou elegant. Anar ben guarnit em va ajudar molt en els primers anys de la meva vida professional. Bé, després també.

L'ambient era de gran emotivitat i solemnitat. Es va voler convidar molta gent que fou ubicada a sales i passadissos per seguir-ho per televisió. En aquells anys tots els actes al voltant del retorn de la democràcia eren així i amb els anys et queda el record que, efectivament, eren especials i únics. També he de recordar la generositat dels meus companys de fer-me cobrir un acte com aquell als vint anys. Aquella data, però, molt recent encara la inesperada victòria electoral de CiU i Jordi Pujol (els socialistes s'havien imposat clarament a Convergència a les municipals i a les dues legislatives anteriors) tenia un punt de festivitat. Era també pràcticament el comiat de Josep Tarradellas, protagonista del matí amb un discurs reclamant la continuïtat de la unitat entre les forces polítiques en les matèries essencials. Es feia acompanyar, per simbolitzar el seu propòsit, ràpidament oblidat, pels cinc consellers polítics de la Generalitat restaurada: Joan Reventós i Josep Maria Triginer (PSC-PSOE), Jordi Pujol (CiU), Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC) i Carles Sentís (Centristes-UCD). Setmanes després, un cop escollit nou president Jordi Pujol, l'acte de traspàs fou difícil de pactar i Tarradellas probablement sempre va lamentar l'article de l'Estatut que impedia a un no parlamentari accedir a la presidència. A Madrid això no passa, sinó que li preguntin a Pedro Sánchez que no era diputat en l'època de la moció de censura.

Dos gironins foren escollits a la sessió de la tarda membres de la mesa que presidiria Heribert Barrera. Com a vicepresidenta, Concepció Ferrer i Casals, d'Unió. Avui és adjunta al defensor del poble. També ocupà una secretaria el recordat Enric Manuel-Rimbau, advocat i militant de Centristes. La resta de representació parlamentària gironina la completaven Joan Vidal i Gayolà, Ramon Sala, Josep Maria Nolla, Ricard Masó Llunés, Jordi Martínez Planas, Trinitat Neras, Xavier Guitart, Salvador Sunyer, José Montero, Daniel Tarradellas, Marià Lorca, Albert Planasdemunt, Francesc Dalmau, Marçal Casanovas i Lluis Medir. Amb un bon nombre d'ells i d'altres polítics gironins compartirem un dinar de germanor.

Com que la sessió era doble, a quarts de dues es va suspendre l'activitat per dinar. Llavors emergí la figura d'en Xavier Soy, home fort de Convergència a Girona, qui havia tingut la visió de reservar per un bon grup una taula llarga a Can Culleretes, prop de les rambles. Aquest establiment és considerat el més antic de Barcelona, fundat l'any 1786 amb diferents facècies i etapes. Casa de menjars catalans, tenen la fama d'un dels millors canelons de la ciutat, rostits i d'una crema catalana fabulosa. En la meva època d'estudiant aquell menú era sensacional. La convocatòria convergent es va obrir a la premsa i altres polítics de diferents colors que estaven penjats per un moment tan important: el del dinar. En algun lloc hi haurà una foto d'en Pablito. Queda escrit: qualsevol dels assistents a l'àpat que estigui en condicions de repetir-ho, està convidat per un servidor a dinar. Estic convençut que no ho faré sol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook