10 de setembre de 2020
10.09.2020
Diari de Girona
Skata23 - rapera

«Vaig desistir de canviar el món, em conformo a no fotre'l més»

Skata23 és una cantant de Sant Feliu de Guíxols que prendrà part en el proper festival In-Somni que tindrà lloc a Sarrià de Ter els 18 i 19 de setembre, en l'apartat «Dones del rap gironí que alcen la veu»

10.09.2020 | 00:31
«Vaig desistir de canviar el món, em conformo a no fotre'l més»

Com comença una noia com vostè a dedicar-se al rap?
Com qualsevol afició, sempre he escrit i sempre m'ha agradat la música. I no te n'adones i estàs ja a la nit, amb els col·legues, cantant i fent el tonto. Li agafes el gustet i, a poc a poc, allò que escrivies ho vas convertint en melodies. Llavors va ser quan vaig començar a convertir tot el que expresso en alguna cosa més.

No és un món molt masculí?
Algú pot pensar-ho, però la veritat és que jo, com a dona, mai he notat cap dificultat. Potser sí que alguna vegada sents el típic comentari de «hòstia, mira, una tia que canta rap, que guai».

M'ho ha tret de la punta de la llengua: hòstia, una tia que fa rap, que guai, no?
Ha, ha, com si fos res excepcional. Si es busca bé, es veu que no és en absolut excepcional, és una cosa normal.

La seva forma de vida és rapera?
Depèn de què s'hi entengui per «forma de vida rapera». Crec que cadascú té una forma de vida diferent. Potser sí que escolto molt de rap en el dia a dia, i que si vostè em veu pel carrer, pot pensar que les meves pintes tiren també a raper dels vuitanta€ Però en la meva vida intento allunyar-me de tot i fluir amb el que m'agrada.

Què l'inspira en les seves lletres?
La meva vida (riu), allà ja hi ha suficient material.

És molt jove, no pot tenir una vida gaire complicada.
Bé, potser no serà tan complicada com ho podria arribar a ser en aquesta merda de món en què vivim, però els problemes de cadascú són un món per ell mateix, i a mi m'inspiren. A final, el que canto és el que m'haig de treure de sobre.

Quan entra al circuit de les discogràfiques, el rap perd essència?
Per a mi és molt difícil saber quan es traspassa la línia de viure del que t'agrada i vendre't. És possible aconseguir el que busques sense perdre't, però és molt complicat. Has de ser molt pur i no deixar-te menjar per tot el que trobaràs quan passis a un món més professional.

Per quan es vendria vostè?
Jo no em vendria. M'haurien de donar la llibertat per poder vendre'm, i això és una cosa que ningú em pot donar.

Estan els rapers marginats dins de la cultura catalana?
En alguns moments ens tenen una mica en el punt de mira. És que amb el rap s'han dit moltes veritats i s'han dit de manera directa. I és clar, molta gent s'ha pogut ofendre o sentir-se dolguda. Si és gent que té poder, ja se sap que pot fer el que li doni la gana amb els que l'ofenen.

Potser la pregunta seria: el rap és cultura catalana?
El rap, igual que qualsevol música, és cultura en general. Tot i que m'agrada més considerar-lo contracultura.

Els rapers creuen que poden canviar el món?
No sé si n'hi ha algun que vol canviar coses. Jo ja vaig desistir fa molts anys de canviar el món, em conformo a no fotre'l més.

Ja és molt. Diria que hi ha molta gent que el que es proposa és fotre'l més.
Sí, sí, es diria que la seva obsessió és a veure per on més el puc explotar per treure'n benefici.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook