Still Ill. Encara malalt?

He, he, sí, encara malalt. De vida i de ritme.

El seu nom de guerra es deu prestar a confusions en plena pandèmia.

Doncs no ho havia pensat! És que ho tinc bastant interioritzat, és un joc de paraules amb el meu cognom real, que és Estivill.

El disc ha sigut escrit durant el confinament. Per a vostè ha sigut positiu.

Sí, a vegades sap greu dir-ho, perquè hi ha bastant drama social, que per sort no he compartit, no m'ha tocat a mi ni a cap persona del meu entorn. El confinament ha servit per frenar i saber que aturar-nos és necessari, amb Lágrimas de Sangre feia cinc anys que no paràvem. Els tres mesos de confinament estricte van ser una connexió bèstia amb mi mateix. No et queda més remei que relacionar-te amb tu mateix, sobretot si vius sol, com és el meu cas. Ha sigut un estiu bastant de merda, però feia temps que no estàvem un estiu sense treballar, i també s'agraeix.

És cert que pel tema «Ara torno» es va inspirar en el que va dir en Puigdemont als seus consellers abans de fugir?

(Riallada) Exactament igual. No, en realitat té a veure amb el primer tema, «Vinc». Crec que tornarem a fer concerts, abans no torni en Puigdemont.

Micròfons o fogons? Què triaria?

Hòstia tio, aquí em fas mal. Acabaria triant micròfons, perquè és el que he fet, és un hobby que s'ha convertit en feina. I una feina que m'agrada. Els fogons han sigut sempre hobby i d'aquí no han passat, no sé si com a feina m'agradaria. Espero continuar així molt temps.

Hi ha més farsants davant del micròfon o davant dels fogons?

Davant del micròfon n'hi ha molts, perquè hi ha molts tipus de micròfon i hi ha gent amb molt poder de seducció. Un farsant darrere dels fogons el veus aviat i ja no li segueixes el rotllo. Els farsants del micro són més perillosos.

Què és «Allò que mai no mor»?

Per mi, allò que mai no mor era una definició de la música. Reduir què és la música en una paraula era impossible, en una frase sí que puc. La música és l'empremta o el record que deixem. Després considero que hi ha una sèrie de valors, com l'amor, l'amistat, i d'altres, que tampoc moren mai.

Per què utilitza l'humor en els seus temes?

Perquè crec que no ens hem de prendre la vida gaire seriosament. També el faig servir en el dia a dia com a eina de combat. Sobretot contra la rutina, la maldat, l'avorriment, no sé, crec que l'humor és el més necessari, i avui és de les coses més revolucionàries. Amb l'humor es poden dir moltes més veritats que amb discursos impostats. Qui més qui menys l'entén, l'humor, fa pensar i permet dir moltes veritats.

Es pot crear música sense crítica social, amb la que està caient?

És possible, se'n fa dient que tot és molt guai. Si va a qualsevol festa major, al cartell veurà grups que diuen que som feliços, que lluitem, que tot va la mar de bé. La música sempre és política, i al final esculls a quin bàndol estàs. Si no fas crítica, ja has triat bàndol.

La seva entrevista surt en plena Diada.

Molt bé, molts ànims als que hi van, però jo soc més de l'1 d'octubre, per proximitat ideològica.

Les banderes el fan aixecar del llit?

No, la veritat és que no tinc cap bandera, ni a casa ni enlloc. No vull dir que no serveixen de res, tots els símbols són útils, poden representar coses molt dignes. Però no em quedaria amb cap, al final són les persones les que avancen, no les banderes. Així i tot, simpatitzo més amb la catalana que amb l'espanyola, una representa una monarquia feixista i l'altra no.