17 de setembre de 2020
17.09.2020
Diari de Girona

Carme Junyent: «Si no canvien les coses, al català li queden uns vint anys»

Carme Junyent va presentar ahir a Girona «El futur del català depèn de tu», un llibre que avisa de quines són les causes que estan fent que el català estigui perdent parlants, i dona les claus per revertir la situació

16.09.2020 | 23:12
Carme Junyent

Depèn de mi? I què puc fer jo?
Parlar-lo (riu).

Ja ho faig.
Deu ser l'únic que ho fa. És tan senzill com això, si el parlem, segur que no desapareix. Després es poden fer moltes altres coses, però el que depèn de vostè és això.

No em dirà que estem pitjor ara que fa vint anys.
I tant. Hi ha una enquesta que es fa cada cinc anys des de 1998. Si compara aquelles dades amb les de 2018, veurà una davallada molt brusca.

Però ara hi ha més diaris, llibres, ràdios i televisions en català que mai.
Tot això és molt important, però no serveix de res si la gent no el parla, perquè és la gent que els transmet.

I per què no el parla, la gent?
Ni idea, hi deu haver moltíssimes causes. Tant de bo les coneguéssim, així les podríem atacar. Bàsicament, per indiferència, perquè la gent no és conscient de la situació de la llengua.

Amb el procés hi ha qui ha deixat de parlar català per raons polítiques?
Tothom pot buscar els motius i justificacions que vulgui, però no li veig gaire sentit. No sé si algú deixaria de parlar anglès per motius polítics, i miri que n'hi ha, de motius. Això són excuses de mal pagador.

Tanmateix, s'ha polititzat massa el tema de la llengua?
Tothom parla la seva llengua, no es pot pensar que fer una cosa tan natural sigui un acte polític.

El castellà s'hauria de limitar a la llar, com va dir la consellera?
No va dir ben bé això. El que va dir era que la llengua amb què ens hauríem d'entendre tots era el català, i és una cosa ben natural, perquè té sentit recuperar les llengües en el lloc on es desenvolupen: ningú espera salvar el navajo a Catalunya. Demanava que el català fos la llengua habitual, la llengua per defecte en aquest país. En aquest país es parlen altres llengües i no podem pas demanar que es deixin de parlar.

A Catalunya hauria de ser oficial només el català?
No. Per mi, l'oficialitat d'una llengua és una presa de pèl. Plantejar aquesta qüestió des de punt de vista de l'oficialitat no té sentit. A les llengües dominants no els cal i a les subordinades, no els serveix de res. Fa cosa de vint anys, al món hi havia un centenar de llengües oficials; ara n'hi ha milers. Quan estan en perill, els governs diuen «hem de fer alguna cosa» i la fan oficial. I ja està arreglat.

I si el català desapareix, quin problema hi ha? Parlarem una altra llengua.
La desaparició d'una llengua no és una cosa innòcua. Una professora d'Oxford va dir: «El remei contra el teu càncer podria estar en una d'aquestes llengües que menysprees». Les conseqüències sempre són imprevisibles. No se sap de ningú que hi hagi guanyat res amb la desaparició d'una llengua.

Totes les llengües desapareixen.
Les llengües canvien, però és diferent. Una altra cosa és deixar de parlar-la per parlar-ne una altra.

A aquest ritme, quants anys de vida li dona al català?
La veritat és que no gaires anys. Una cosa és que sigui una llengua residual, parlada pels avis. Però de ser una llengua útil en tots els àmbits, si no canvien les coses, li queden uns vint anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook