És evident que la pandèmia de la covid-19 acapara els titulars dels mitjans de comunicació així com bona part de la informació que generen les evidències dels nous contagis, els problemes derivats dels incompliments de les mesures de prevenció, les incògnites sobre les vacunes que s'estan anunciant i la incertesa d'un futur magre com a conseqüència de la davallada de la nostra ja de per si precària economia. I és en aquest panorama atípic que de tant en tant sorgeixen notícies que potser mereixerien d'un destacat tractament però que les circumstàncies fan relegar a espais suplementaris.

En aquest sentit, el passat dilluns es va produir una novetat que no és extraordinària, però sí poc habitual: l'Ajuntament de Girona va aprovar una moció presentada pel PSC sobre una qüestió d'estricte interès ciutadà. Massa sovint les mocions que es presenten depassen de llarg les competències del consistori per endinsar-se en estratègies de partit amb la mirada posada en d'altres escenaris de debat. Aquest, però, no era el cas, ja que la proposta socialista recollia no només les queixes veïnals del carrer del Carme sinó també algunes propostes que podrien incidir en la regeneració d'aquest important vial de la ciutat que no ha estat massa ben tractat al llarg de la seva història. Efectivament, aquest carrer ha patit com cap altre els embats de les aigües desbordades de l'Onyar ja fos l'any 1940 quan es va endur la vida de l'alferes Hermógenes Huarte però també les de 1962, 1965, 1970 i la darrera de 1971. Amb el nefast Pla Perpinyà dels anys 70 apareixen el pont de l'Areny que connectava la Gran Via amb la carretera de Sant Feliu i el de la Font del Rei per absorbir el trànsit de l'eixample. Unes construccions que, en paraules del doctor Enric Mirambell, «varen donar al carrer del Carme la desgraciada configuració que ara té». Malgrat això, s'ha aconseguit mantenir una certa vida comercial, darrerament s'hi ha instal·lat la clínica Onyar i aviat s'obrirà un supermercat Condis als antics locals de La Caixa. També s'hi va instal·lar el restaurant BionBo que gaudeix d'un merescut reconeixement gastronòmic i més recentment ha obert portes el gastrobar La Xerrada i la carnisseria Can Pep, establiments que, malgrat els efectes de la pandèmia i les restriccions imposades, malden per superar adversitats posant-hi un bri d'esperança.

Després d'un extens preàmbul on s'incidia en la necessitat d'endegar un procés de reforma i de modernització per retornar al carrer del Carme la vida i l'energia que li havien estat propis durant molts anys, la moció concretava aquest procés amb el compromís d'una reforma integral per adequar-lo com espai de comerç i trobada per a vianants amb una continuïtat urbana amb el riu Onyar. El document obliga a iniciar el projecte llargament reclamat de construir el nou pont que hauria de connectar amb el barri de Montilivi així com la passera encara pendent d'unió amb Girona Est i la Creueta donant al mateix temps continuïtat al carril bici existent.

Propostes raonables però em temo que tot plegat acabi com la famosa reforma del passeig Canalejas que, tot i haver-hi projecte i dotació pressupostària, va acabar al calaix del «irás y no volverás» i d'això ja en fa més de set anys! En aquest cas, però, és possible que l'entrada al consistori com a vicealcalde del veí de Vista Alegre Quim Ayats pugui ajudar a tirar endavant els acords adoptats. L'equip de govern no es va estar de dir que era una proposta «demagògica» però finalment es va aprovar amb l'abstenció de l'equip de govern format per JuntsxCat i ERC. És a dir, si parlar de futur, de planificar millores, reordenar espais públics, pacificar el trànsit rodat i donar vida i activitat a un carrer atenent les justes reivindicacions veïnals es considera demagògic, és que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar prou bé a la plaça del Vi. Acabaran també aquestes propostes al calaix de l'oblit?