És conscient del mal que fa? Els nens ja no volen estudiar per ser metges o advocats, ara volen ser youtubers
(Riu) Home, dit així... A vegades t'has d'aturar i veure quin impacte tens en la gent. Abans els nens volien ser metges o enginyers, i ara volen ser youtubers o jugar tot el dia a videojocs. Deu ser una mica culpa nostra però? està guai. Sempre que un pugui escollir allò que vol ser, és guai.
És més famós que qualsevol futbolista, artista o polític gironí.
No foti. De debò ho pensa?
Exceptuant en Puigdemont, però aquest no compta perquè viu lluny.
Hòstia, doncs sí que soc famós. No m'agrada la paraula «famós», tot i que deu ser el que soc, sí. [Passa un grup de joves i el saluden] Adeu!
El que diu i fa arriba a molta gent. Això suposa molta responsabilitat?
Per sort, encara que no ho sembli, tinc dos dits de front i una mica de seny. El que dic, sempre és amb seny.... tot i que això no ho pensa tothom. La gent que m'envolta, en especial els meus amics i els seus pares, em fa tocar de peus a terra.
Rep proposicions deshonestes?
A què es refereix?
Ehem, ja sap, és famós, això atrau...
Aaah, sí però no en faig cas. De debò, no em miri així. Ja sé que avui la gent és molt pim-pam, però jo no soc així. Respecto els que ho són, eh?, però a mi no m'agrada,
Quan va dir a la família que volia ser youtuber
Ui, la meva mare va muntar un xou! «Ara et gravaràs en vídeo? El que has de fer és buscar feina i treballar, i no fer el tonto davant la gent!»
«Fer el tonto
Fins que va veure que em podia independitzar i que em guanyava bé la vida. Ara és la meva primera fan.
És clar, es va adonar que per fi marxaria vostè de casa.
«Això mola», va dir.
Quan es va adonar que es podia guanyar la vida gravant el que li passés pel cap?
No vaig haver de passar per aquest procés. Un meu amic ja feia vídeos i jo hi sortia. La gent va començar a demanar que creés el meu canal. Ho vaig provar, i en un sol dia vaig tenir 124.000 seguidors. Així que m'hi vaig posar seriosament. Acabava d'arribar i tampoc no tenia feina.
S'ha perdut un futbolista. Jo l'havia vist jugar, era bo.
Ara mateix, els problemes de Barça no hi serien, si jo hagués continuat amb el futbol. Fora conyes, ho feia bé, sí, espero no semblar un flipat dient-ho.
No crec que a 50 anys algú pugui ser youtuber
Hi ha gent gran que s'hi dedica.
M'està animant.
Jo l'hi veig, té aquesta xispa? Crec que no hi ha edat. Qui té xispa, la té.
Què faria si no pogués dedicar-se a això?
Hòstia, no ho sé. Ara tinc el projecte de fer monòlegs. De fet, en tinc un de gravat. Encara em fa una mica de respecte, però m'hi llançaré, m'hi llançaré. Potser em dedicaria als monòlegs. O al Manga, sovint n'escric històries.
Confessi que el que fa és molt fàcil...
Tant de bo fos tan fàcil. A mi no em fa cap pressió la càmera, no em posa nerviós, però és molt difícil mantenir milions de persones sempre entretingudes. Darrere el que la gent veu, hi ha hores de pensar què puc fer, què agrada... Hi ha un treball.
Aquesta feina li permet anar de gorra a molts llocs, suposo.
No, perquè no m'agrada dir qui soc. Em mola conèixer la gent sense que sàpiguen qui soc. El que em molesta és quan sortint de festa no m'han deixat entrar a alguns llocs. M'hi he trobat més d'un cop.
Hòstia.
Dic «vale» i me'n vaig. Llavors ve gent a demanar-me fotos, el porter ho veu, i em crida i diu «passa xato». Això passa.
Siguem clars: li deneguen l'entrada per ser negre.
No ho sé, no m'agrada dir-ho, però alguna cosa passa.
Si és negre, no entra. Si és negre famós, endavant.
Exacte. Alguna vegada he dit «doncs ara no entro». Altres vegades sí, perquè vaig amb amics i ho deixes estar. He tingut sort de no trobar-m'hi gaire, però m'hi he trobat, és clar, perquè això existeix.
