Quins germans més avorrits, tots poetes...
La veritat és que sí. Els poetes som una espècie en perill d'extinció.
Estic per fer-los una foto. Són dels últims?
Som dels últims, sí. És una feina que costa molt que tingui sortida, és difícil fins i tot trobar locals d'assaig o per fer recitals.
No estan farts uns dels altres, els germans, com per, a més, fer recitals plegats?
Tenim la sort que tenim molt bona relació entre nosaltres. Quan ens ajuntem tots tres, les idees surten més fàcilment. A més, essent germans, opinem més lliurement sobre allò que no ens agrada prou.
Hi ha confiança.
I si no, tots sabem on viu l'altre (riuen).
Els seus pares no veien una mica, ehem... rarets els tres germans que volien ser poetes?
Antecedents familiars no en teníem. Però els nostres pares venen als recitals, gaudeixen. De fet, no sabien res d'això fins fa tot just dos anys. Fa poc que hem sortit de l'armari poètic, i estan encantats. Cadascú tenia la seva llibreta que no volia que ningú veiés, però com sol passar, una nit després d'unes copetes, tot va sortir. I vam decidir posar-ho en comú.
Estic segur que es van dedicar a la poesia perquè van pensar que lligarien.
Sí, però no és cert. Es lliga més amb la música. Molt més. O això ens han dit. Si dius «soc músic» queda molt guai. Si dius «soc poeta»... et miren d'una altra manera.
Amb la situació actual, la gent està per poemes?
Més que mai, les arts tenen molt a dir. La nostra poesia parla de la vida i de l'amor, però també fa crítica social. Sabem que la poesia és hermètica i personal, i a la gent li costa més anar a recitals. Per això hi posem música.
La cultura està menystinguda?
Una miqueta, potser la cultura és l'última opció. Les administracions tenen prioritats, i la cultura no és la primera. I la poesia encara menys, especialment si és amateur. I encara, Girona és una de les ciutats on la cultura està més present, comparada amb altres de la província.
Què és la poesia?
Una excusa per expressar un sentiment, o almenys una opinió sobre una cosa que t'ha cridat l'atenció, d'una manera diferent. Des d'un amor convertit en desamor absolut, fins a qualsevol bestiesa dita per un polític. A qualsevol cosa se li pot dedicar un poema.
Això obre molt el camp als poetes.
La poesia és l'única cosa que ens queda. És el que ens queda al final, perquè és el més etern que hi ha a la vida, i també el més guaridor.
De pregunta abstracta a pregunta concreta: què és la pandèmia?
Una putada. Com per tothom.
Esperava que pels poetes fos diferent.
Ens va enxampar una setmana abans de fer les actuacions i ens va suposar cancel·lar-ho tot. I ara ens fa limitar l'aforament i no sabem si a la gent li farà por venir a un lloc tancat...
Diguin alguna cosa positiva, que vull acabar l'entrevista amb optimisme.
Ens ha servit per fer uns quants directes per Instagram, amb força èxit de gent. I per crear, tot va bé per crear, ens han vingut al cap noves idees. Algunes nits, les muses han connectat amb nosaltres tot i la pandèmia.
