L'Ajuntament sap que a Girona hi ha barris?
Cada cop saben més que hi ha barris, però encara els hem d' apretar una miqueta. Els miren, però no els acaben de veure.
Vostè que la tracta: com se sent la gent dels barris perifèrics?
La gent està bastant emprenyada. A Girona arrosseguem una dinàmica, i les dinàmiques mai són responsabilitat d'una sola persona, però clama al cel la desigualtat que hi ha entre els barris i el centre de la ciutat. A tots els nivells: cultural, d'infraestructures, de neteja, en seguretat...
La pandèmia ha agreujat les diferències?
És evident que sí. No és el mateix passar el confinament una parella en una casa amb jardí i balcó que una família de cinc membres en un pis de 50 m2. La pandèmia ha exagerat encara més la distància entre rics i pobresa.
La música pot ajudar?
Tot el que sigui una construcció social o cultural, ens fa humans. La música ens humanitza. Qui ho dubti, quedem un dia i cantem junts una cançó. Si analitzem les coses que ens agraden de la vida, veurem que la majoria estan vinculades a alguna forma d'art. Per alguna cosa serà que quan el cinema vol transmetre emoció, s'ajuda de la música... I igual fan els anuncis televisius del nostre sistema capitalista.
El capitalisme és enemic de la cultura?
Aquest sistema en el qual només compta vendre, vendre i vendre, fa que acabem oblidant la humanitat i la cultura. Per això sovint la cultura es converteix en propaganda o en un simple bé de consum, que no té res al darrere.
Escolti, i vostè per què s'implica tant? Què li importa el que passi amb la gent dels barris?
Aquesta pregunta la hi podria fer al meu terapeuta. A vegades també em pregunto per què m'embolico tant.
Problemes, maldecaps...
La veritat és que sí, molts de merders i maldecaps. Els que ens dediquem a la sociocultura ens ho passem malament en molts moments. Hi invertim temps, diners i energia, hem de parlar amb moltes persones... I a sobre, ho reconec, a vegades no dediquem prou atenció a les persones que ens ajuden i s'hi impliquen. A mi m'ha passat, i demano disculpes.
Però continua implicant-se.
Perquè em fa sentir molt persona.
I aprofita per presentar disc... ecològic. És de fusta?
Gran idea, un disc de fusta. Si fos fusta prou dura, encara sonaria. És la segona edició del disc «Inconformista», i com que més que la teoria ecologista, m'agrada la seva pràctica, vaig voler eliminar al màxim els residus. Per tant, a dins de la funda no hi ha el disc, sinó un codi per descarregar-se'l.
A 40 anys, és encara inconformista?
Sí. Segueixo en la lluita i amb l'esperit crític, cap a dins i cap enfora. Però la maduresa dona altres estratègies per gestionar l'inconformisme. Agafes perspectiva, escoltes més els altres, vius els processos amb més tranquil·litat...
