Esmorzava ahir dissabte amb les notícies respecte a la trifulga existent a Madrid entre el Govern central i l'autonòmic. Un culebrot extraordinari però que arriba amb retard. Les mesures que s'han pres ara amb la cobertura legal de l'estat d'alarma són, segons els experts que crec independents, insuficients per aturar la transmissió comunitària del coronavirus a la capital. Crec que he fet bé de no estar aquests dies a Madrid, malgrat que -llegeixo al Diari de Girona- entre nosaltres també tornem a tenir xifres molt altes.
Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció durant la lectura matinal de la premsa ha estat que davant de l'adopció de mesures sanitàries idèntiques, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid les suspengués, mentre que el seu tribunal homòleg de Castella i Lleó les ratificava pel que fa a Palència, Lleó i a San Andrés de Rabaredo. Per cert, a un polígon industrial d'aquesta darrera localitat, molt propera a Lleó, s'implantaren fa uns anys alguns serveis auxiliars d'empreses de telecomunicacions. Em varen demanar que ho conegués. Després de la visita em portaren a un restaurant pròxim per menjar un «botillo», una tripa com la de les botifarres a l'engròs farcida de carns diverses del porc molt típic de la veïna comarca del Bierzo. Recordo el nom del poble perquè la digestió de l'àpat ha estat en el rànquing una de les cinc més pesades, lentes i feixugues de la meva vida.
Feta aquesta digressió gastronòmica tornem al diferent tracte i resultat judicial d'un mateix assumpte. Per aclarir-ho truco per telèfon al senyor «Depende». Un advocat madrileny que ens porta, a diverses empreses del ram en el qual em moc, molts assumptes amb gran eficiència i professionalitat. Però sobretot amb un bon tracte i converses sempre plenes d'ironia i d'intel·ligència. Em fa veure que hi ha una mena de trampeta tècnica jurídica a les resolucions, difícils de detectar pel públic en general, consistent en el fet que una administració invocava la ratificació de les mesures sanitàries i l'altra, que fossin avalades. Hi afegia evidentment l'extraordinària politització del moment a Madrid que contamina la magistratura. I afegeix, sorneguer, «bueno, aquí el factor humano siempre está presente además de lo de siempre, ya sabes, el depende».
Pertoca explicar això del senyor «depende». Al principi de tractar amb aquest advocat teníem a l'empresa un cert nombre d'assumptes amb reclamacions judicials diverses, reivindicacions econòmiques sobre qüestions de drets, participació en els continguts dels programes, etc. Quan arribava la comunicació de l'advocat a la meva taula li trucava per interpel·lar pel destí de la qüestió:
- Querido Jordi, eso depende.
- ¿Depende de qué?
- Pues depende de quién nos toque.
Amb el temps això es repetia com un simpàtic joc dialèctic, fins al punt que sovint, quan em passaven una trucada seva al despatx, ja em deien que era «el señor depende». El cert és que, bromes a part, t'explicava com aquests assumptes mercantils es trobaven amb jutges que reaccionaven aplicant tots la llei però llegint de manera diferent el contracte: uns al peu de la lletra, altres interpretant la voluntat de les parts, posant en valor canvis en el context del negoci, detectant un abús d'una part, etc. Evidentment que si no t'anava bé, sempre podies apel·lar a l'Audiència Provincial, però tot això és lent, costa diners i dificulta els negocis futurs. Així que normalment se solia arribar a un cert acord després de la primera sentència a canvi de no apel·lar.
Però és clar, «depende...». No farà gaire més d'un any, abans d'agafar un vol a l'aeroport d'Astúries comprava, com tinc costum, la premsa local. A El Comercio de Gijón llegia una curiosa notícia. Circulava entre els advocats asturians un llistat dels jutjats del partit judicial d'Avilés més proclius o refractaris a determinades mesures. Era molt prolífica la informació respecte als que tractaven assumptes de família. Concretament, es referia a la concessió o no de la custòdia compartida dels fills. Evidentment no recordo la numeració real, però venia a dir que el jutjat 1 gairebé sempre l'autoritzava, el 2 i el 3 n'eren força proclius, el 4 i el 5 menys i el 6 mai de la vida la donava. Penso que el sistema de repartiment d'assumptes entre els diferents jutjats és essencial per evitar qualsevol mena de manipulació o afavoriment d'una part. Vaig preguntar al senyor «depende» i em va dir que normalment es fa per estricte torn o per sorteig informàtic però dins de l'objectivitat legalment obligada també hi ha excepcions. Distribució igualitària per càrrega de treball, especialitzacions de jutjats, antecedents, etc. O sigui que a vegades això també «depende».
