14 de octubre de 2020
14.10.2020
Diari de Girona
Maria Mercè Roca. Escriptora

«Mai no li he dit 'fill' a un gos o un gat... i espero no fer-ho»

La gironina Maria Mercè Roca publica «L'Anita i el llebrer», llibre infanti on ens presenta l'Anita, una nena de vuit anys a qui regalen un gos

13.10.2020 | 23:56
«Mai no li he dit 'fill' a un gos o un gat... i espero no fer-ho»

S'atreveix a posar-se en la pell d'una nena de vuit anys?
Fa molt que els vaig tenir,  però m'agrada recordar-ho. Així puc rebuscar aquells anys, que són anys molt importants per a la vida d'una persona.

Les nenes són diferents, avui, de quan vostè tenia vuit anys?
Sí, n'estic convençuda, em penso que avui són una mica més felices.

No em digui que va ser infeliç.
Vaig ser una nena molt estimada, però em faltaven moltes coses.

Tindria gos, almenys.
Sempre vaig tenir gats, els gossos van entrar a la meva vida quan ja era molt gran.

Li agraden els gossos?
M'agraden més els gats, diríem que m'agraden tots els gats i alguns gossos.

Per alguna felina raó?
Perquè els gats no estan tan pendents dels amos, i tenir uns ulls tan pendents de tu, del que fas, de quan et mous, de si t'aixeques o no t'aixeques, a vegades fa pena i acaba essent molt estressant. En canvi els gats fan la seva vida i més aviat ets tu qui els ha d'anar al darrere.

Ara hi ha qui al gos o al gat l'anomena «fill»...
No ho he fet mai, i espero no fer-ho. És una mica ridícul. Els gats i gossos poden ser molt importants a la vida d'una persona, però és evident que un fill és una altra cosa.

Té present la por a deixar de tenir èxit, com li passa a la mare de l'Anita?
Aquesta por sempre es té present, per molts llibres que escriguis mai tens la seguretat que en tornaràs a fer un altre i que agradarà. I està molt bé veure-ho d'aquesta manera, perquè tot és molt efímer. Fem bé d'estar preparats, perquè avui pots tenir èxit i l'endemà no tenir-ne.

Són mares difícils, les escriptores?
(Riu) Sí, són difícils, com totes les mares que tenen feines absorvents, perquè escriure significa tenir tots els sentits allà posats i pot passar que et descuidis, encara que sigui amb tota la bona fe del món i sense que deixis d'estimar les teves criatures. Perquè quan tens una novel·la entre mans, vas despistat per la vida.

Hi ha diferència entre dedicar-se al públic infantil i dedicar-se a la política?
Al públic infantil se'ls han de dir les coses molt clares perquè les entenguin, no se'ls pot enganyar. I la política és l'art del possibilisme, que a vegades pot portar... no diré a la mentida però sí a no dir les coses pel seu nom, la qual cosa acaba essent una mica perversa.

Veig que prefereix el món infantil.
Sí, perquè és més clar, més noble. Si agrada, agrada, i si no agrada, no agrada. I això és molt gratificant.

Va acabar decebuda de la política?
Mmm... La política té una dificultat que a mi em sembla insalvable: la política, i més avui dia, és molt de cara a la galeria, d'estar cap enfora, de més acció que reflexió, més tuits que estudi, i això pel meu caràcter no acabava d'anar del tot bé.

Com porta la nova normalitat?
Entenc que tot és l'economia, perquè d'una banda ens estan dient que estem malament -i jo m'ho crec- però de l'altra veig la gent fent una vida molt normal, això no m'acaba d'encaixar. És a dir, quan vam estar tancats jo entenia el que passava, era conseqüència d'una situació greu. Però ara la situació és igual de greu i anem posant pedaços a una situació que és de les més desesperades que hem pogut viure. Crec que no en som del tot conscients.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit