18 de octubre de 2020
18.10.2020
Diari de Girona
El boulevard

Fondes i cantines

Traumàtic tancament de la restauració: disciplina, injustícia, solidaritat i preocupació pel que ens ve

18.10.2020 | 00:24
Terrasses de bars tancades a la plaça Independència de Girona, divendres.

ls amables lectors que em segueixen d'altres diumenges saben de la meva estimació per tot allò que, en tots els sentits: cultura, socialització, plaer, territori, tradició, innovació, producte etc, atribueixo al món de la restauració. En comptes de titular l'article amb bars i restaurants, ho he volgut fer amb la denominació menys exacta però crec que significativa de fondes i cantines per enllaçar amb el que han suposat al llarg de la història: hospitalitat i vocació de servei de moltes nissagues familiars. Durant el confinament he trobat una foto de la postguerra amb alguns membres de la meva família paterna al bar que hi havia a l'entrada de Ca'n Roca d'Esponellà amb la gent de la casa. Les cares de felicitat i l'ambient d'amistat es deduïen absolutament.

La decisió de tancar bars i restaurants ens ha agafat, almenys a mi, bastant per sorpresa. He de reconèixer que amb una certa sensació de contradicció perquè no a tot arreu s'actua igual. A Madrid, confinada i en estat d'alarma, on estan fatal, les autoritats locals i comunitàries volen ampliar espai i horaris de bars i restaurants. Aquí, que estem camí d'estar també fatal, pel que ens diuen ho hem de tancar tot d'aquest ram i restringir els comerços. Es lògic que la gent dubti. Afegint que començo, almenys jo, a sentir una sensació de cert fracàs col·lectiu. Hem fet grans sacrificis per intentar que el virus es debiliti, protegir els més vulnerables i no col·lapsar el sistema sanitari. Pero no ha sortit prou be perquè ja estem invocant a Sant Tornem-hi.

No vull fer trampes, és compatible el criteri d'acceptar i complir disciplinadament el que ens diguin les autoritats sanitàries amb una sensació d'injustícia amb el que, ja veurem per quant temps, han estat abocats bars i restaurants. Crec que injustament se'ls assenyala quan en realitat el que passa és que es tracta d'un sector de fàcil actuació (es decreta tancar i punt) enfront d'altres àmbits on hi ha un risc almenys idèntic que en la restauració, però on no se sap o és molt difícil actuar. Per exemple el transport públic, o obligar les empreses a dividir en més torns les entrades i sortides del personal. Però també es injust perquè es traspassa una línia vermella. Si aquest tancament s'allarga molt provocarà el tancament de molts locals. El negoci, per cert, en mans de famílies on el primer treballador és el mateix propietari, no podrà tornar a obrir portes. Se l'haurà menjat la pandèmia, emprant una mota d'humor negre. Aixó es una línia vermella traspassada. També es cert que amb aquesta decisió s'ha aconseguit posar en alerta a tothom. Ha estat spot de gran eficiència.

Al mes d'agost el periodista i sobretot amic Jordi Grau va publicar un magnífic article, «Taules, records, amics» a El Punt-Avui. Deia que, a «l'edat que tenim, moltes taules de restaurants, molts records plaents de temps enrere, van associats inevitablement amb les persones amb qui ho vaig viure». Una biografia sentimental a través de la taula, una memòria dels seus inicis periodístics amb molts noms d'establiments i de companys amb qui els va compartir, quan ens foguejàvem tots plegats de jovenets a la redacció d'aquest diari que tenen entre mans, abans que ell continués la seva magnífica trajectòria, com diria un antic president de l'Espanyol, a l'altre diari de la ciutat. Vaig felicitar en Jordi per aquest article tot demanant-li que pensés que això només era un esbós d'un futur llibre. També li vaig dir per dinar. He incomplert, però quan sortim d'aixó intentaré atendre el compromís amb escreix. He rellegit l'article un parell de vegades sense cap nostàlgia i amb ganes de seguir emprant per molts anys la taula d'un bar o d'un restaurant com un lloc de civilització.

Li vaig sentir dir fa molts anys a en Miquel Roca. Una urbanització és un grapat de cases però si hi afegeixes una botiga d'alimentació, una escola, una església, un camp de futbol i un parell o tres de bars i restaurants ja és un poble. Als restaurants hi hem trobat grans moments de converses que han consagrat amistats. Als bars, moments de cortesia que ens han acompanyat. Salut, economia i societat. Tres valors que hem de saber combinar si ens en volem sortir. Farem cas als nostres experts, el que calgui. Però evidentment amb una actitud resilient, actuant en cada moment per protegir i protegir-nos per aconseguir un bé col·lectiu superior. I si ho féssim així de bé no caldria tancar ni fondes ni cantines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook