L'advocació de la seu gironina a la Verge Maria està documentada en un pergamí del 842 que, segons el professor Josep M. Nolla al seu llibre L'obra de la Seu, recull una sentència dictada a Empúries en una causa entre el bisbe Gotmar i el comte Udalric on s'esmenta «... ad Sancte Marie seu ad Sanctum Felice sedis Gerundensis epischopatus Gondimari...» en una clara referència a la coexistència de les dues catedrals. A banda, d'altres esglésies i convents també estaven dedicats a la Verge. Del Carme es va anomenar el convent que els carmelites van aixecar a tocar de l'actual Jardí de la Infància i que posteriorment al seu enderroc es va traslladar a l'antic palau Josep Margarit de la pujada de Sant Martí, actualment seu de la Diputació de Girona. L'altra advocació mariana és el convent de la Mercè que els frares mercedaris varen decidir aixecar l'any 1326, avui Centre Cultural municipal. Una altra invocació a la Verge la trobem just al costat en una església construïda entre 1731 i 1734 dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

El temps ha passat i, lògicament, no només les vocacions han minvat sinó que també ho ha fet la fe religiosa. Sempre hi ha hagut, però, un caliu de devoció que es va destapar de manera espectacular els anys 70 quan a Girona es varen produir les famoses aparicions de la Verge. Efectivament, crec recordar que era els divendres a les 5 de la tarda quan una dona, de nom Maria Mesa, s'agenollava en un promontori a tocar de les restes de la torre Gironella, passava el rosari i exclamava a crits que veia la Verge i que aquesta es comunicava amb ella. En els primers dies congregava poca gent però al cap d'unes setmanes la dona reunia allí milers de persones deleroses de participar, ja fos per compartir la fe o per simple curiositat, aquella espectacular posada en escena. Val a dir que el Bisbat mai va certificar la certesa d'aquelles aparicions i es va limitar a respectar la fe de la dona i llurs acompanyants. Tot allò va desaparèixer amb el temps però en aquell lloc s'hi va aixecar una mena capella que encara perdura.

Recentment, al Brasil n'han fet una mutació d'aquesta fe mariana. L'anomenada «doctrina de Santa Maria» és una nova religió sincrètica que consisteix en el consum ritual de grans quantitats de marihuana combinat amb llargues hores d'oració a la Verge Maria. Aquesta barreja de misticisme i droga també ha tingut presència al cinema, especialment el brasiler, però cap supera en enginy i comicitat el film de Guillem Cuervo i Karra Elejalde Año Mariano, presentat a Sitges l'any 2000, on s'explica la història d'un accident en una plantació de cànnabis que provoca un experiment místic al seu protagonista.

En els darrers temps, sembla que la devoció «mariana» gironina també ha mutat i ha abraçat la fe del convers a través del cultiu d'aquesta droga coneguda popularment com a «maria». Ja és un clàssic que al barri de Font de la Pólvora de Girona la policia faci registres que comporten requises de material i algun detingut en una pressió policial que comença a donar fruits.

Però l'afany de conrear aquesta planta no té aturador i la veritat és que cada dia llegim notícies relacionades amb aquest delicte. Només a les comarques gironines en poc més d'un mes s'han produït detencions i descobriments de cultius de droga a Sarrià de Ter, Torrent, Figueres, Palamós, Sant Pere Pescador (camuflada amb el blat de moro) Foixà, Sils, Vidreres, Vilobí d'Onyar, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners en una operació que ha comportat l'ingrés a presó d'uns mossos d'esquadra que, presumptament, obtenien beneficis amb la distribució.

La fal·lera «mariana» porta de corcoll fiscals i policia, que demanen canvis legislatius urgents per fer-hi front. Així, de cantar aquell «Venid y vamos todos con flores a María» s'ha passat al més actual «Venid y vamos todos a cultivar maría». Quines ­coses!