25 de octubre de 2020
25.10.2020
Diari de Girona
El boulevard

Quilòmetre zero

La ubicació del centre geogràfic espanyol, català o gironí, motiu de curiositat i altres coses

25.10.2020 | 00:20
Gent passejant a la Puerta del Sol de Madrid, divendres.

Quan el dia és clar i trec el cap per la finestra al meu domicili madrileny, mirant cap al sud i malgrat els 12 km que hi ha en línia recta, s' identifica perfectament un turó dalt del qual s'alça una imatge d'un Sant Crist, similar als del Tibidabo, Rio de Janeiro i a molts altres indrets del món invocant el Sagrat Cor. És el Cerro de los Ángeles. D'aquest indret no se'n parla gaire. De fet jo no hi he anat mai i tampoc s'hi coneix cap especial devoció dels madrilenys al marge de la gent de Getafe, terme al qual pertany el santuari. I cada cop menys, perquè segons llegeixo a webs informatives de la localitat el parc que el rodeja s' ha convertit en una mena de Disneyland del sexe a l'aire lliure en les seves diverses especialitats, fet que desaconsella el passeig a les famílies.

Ho comento perquè aquesta setmana, en tramitar-se la moció de censura presentada per Vox contra Pedro Sánchez, he tornat a sentir a parlar després de molts anys del Cerro de los Ángeles. És el santuari on aquesta formació política ha dipositat una especial devoció i el visiten quan tenen un assumpte important a debatre.

El meu absolut respecte de sempre per les creences religioses. Però també és cert que té connotacions vinculades a la Guerra Civil quan en un episodi tràgic i macabre milicians anarquistes assassinaren els monjos, tragueren dels taüts cossos momificats per retratar-se i acabaren afusellant grotescament l'estàtua de pedra del Sant Crist. Després de la guerra tot fou reconstruït però probablement per l'existència d'una forta competència per part del Valle de los Caídos, almenys fins ara no ha assolit cap simbolisme.

El que més curiositat em desperta, però, d' aquesta ubicació del Cerro de los Ángeles, és que està considerada exactament el centre geogràfic de la península Ibèrica. Essent un turó aïllat, rodejat de meseta a molts quilòmetres a la rodona, fou temptador que els àrabs, que feren grans avenços a la cartografia, hi situessin el centre de la península que localitzaren molt a prop.

Gran mèrit dels àrabs, ja que fins i tot amb les tècniques més avançades actuals, no es fàcil situar el centre exacte d'una superfície tan irregular. S'hi han proposat pels tècnics diferents ubicacions alternatives però totes són molt properes. També s'ha dit que Felip II va ubicar a Madrid la cort i capitalitat perquè els seus savis van trobar-hi el centre geogràfic a una vila, llavors de segona, però que tenia aigua i millor clima que altres opcions. Coses que li foren exigides per la dona ( Isabel de Valois) i per molt monarca que siguis, qui li portava la contrària en aquests temes!

Alguns amics de Girona quan venen a Madrid em demanen que els porti a la Puerta del Sol perquè volen trepitjar el que consideren centre exacte d'Espanya, el km 0. És una placa de ceràmica i ferro clavada a terra, davant de l'edifici de la Real Casa de Correos, durant molts anys fosques dependències policials i avui seu de la Comunitat de Madrid. Quedi clar, pels que vinguin, que no és el centre geogràfic de la Península, però que sí és símbol de la centralitat i capitalitat. Origen de les sis grans carreteres radials empeltades d'aquella frase que deia que tots els camins duen a Roma. Als meus nebots, quan eren petits, primer els duia a menjar «huevos rotos» amb patates, pernil i un «chuletón» a Casa Lucio i després anàvem a la veïna Puerta del Sol a veure el km 0. Evidentment, ben cofois, s'hi posaven dempeus com si en aquells moments fossin el centre de tot. També hi he dut algun amic que, en trepitjar-la, ha donat per plenament satisfetes les seves aspiracions independentistes.

La geografia ens explica moltes coses. Només hem de mirar al nord i contemplar els Pirineus. A Catalunya mai hi ha hagut massa passió per això del centre geogràfic, que al principat està situat al santuari de Pinós, al Solsonès. Desconeguda circumstància perquè sempre s'ha pensat en Montserrat com a centre espiritual i moltes coses més del país. Pel que fa a Girona, havia sentit dir que el centre geogràfic de la província era l'Estany de Banyoles.

Però un amic que sap una mica de tot em diu que queda una mica més enllà, concretament a Sant Miquel de Campmajor. No ho sé. En tot cas això em recorda que fa temps que no he anat a menjar a l'entranyable Hostal de Sant Miquel. Si ningú diu el contrari l'hostal queda declarat pel moment centre centre geogràfic de la província de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook